8 de febrer de 1939

Per arribar a la capital de l'Alt Empordà, les tropes franquistes, per diferents punts, han avançat avui fins a 30 km. La ciutat ha estat ocupada, però el gruix de les tropes ha quedat apostat als voltants. Uns pocs soldats s'han fet càrrec de Figueres i els veïns, la majoria en els refugis o tancats a casa seva, a penes han pogut adonar-se del que havia passat. Al carrer de Sant Pau, una tanqueta i quatre soldats franquistes s'han creuat, sense cap incident, amb un destacament de carrabiners en retirada. Tan discreta ha estat l'entrada, que el doctor Damas Salesa, tement un nou bombardeig, ha decidit anar amb el seu fill Guillem a passar la nit a Peralada. El doctor el van alliberar de la presó de Girona, fa quatre dies, les tropes franquistes. Marxaven els Salesa, pare i fill, a peu quan als afores de la ciutat es van trobar amb uns soldats. De nit no es distingeixen emblemes ni uniformes.

- Alto! Qui ve?

- Fugim dels feixistes i marxem cap a França.

Tan poc convincent devia ser l'explicació que els soldats li han replicat:

- Els feixistes som nosaltres. Passeu la nit en aquella casa que demà podreu dormir a la vostra.

(...)

L'última decisió adoptada pel doctor Negrín a Agullana ha estat la d'abandonar la població. El senyor Zugazagoitia, secretari general del ministeri de Defensa, ha quedat encarregat de preparar la marxa. S'ha acordat que a la mina Cantà, de La Vajol, resideixi el ministre d'Hisenda, senyor Méndez Aspe, i que a can Barris, després d'anar-se'n el senyor Azaña, s'hi instal·li l'encarregat de negocis de l'URSS. Amb els ministres d'Estat i Agricultura, la comitiva s'ha posat en marxa. El que queda humanament de l'Estat republicà en territori espanyol té cabuda en mitja dotzena de cotxes.

Diari de la caiguda de Catalunya,

Josep Pernau (Edicions B, 1989).

(Un relat periodístic dels últims 49 dies

de la Catalunya republicana)