divendres, 7 de febrer de 2014

7 febrer 1939. Diari d'un exili.

A mig matí, ens telefona el matrimoni francès: els Rouveret. Ens diuen que no ens movem del cafè i que evitem a tot preu d'entrar en un camp de concentració. Reneix l'esperança. A veure si aquests seran els únics que es preocupen de nosaltres. A la tarda, al cafè, l'espera és interminable. Si el matrimoni no telefona, senyal que vindrà a buscar-nos. Arriba en Callicó, aquell xicot que treballava amb mi a L'Opinió, en Valls, l'speaker de la ràdio, i el seu fill, agents de la Generalitat. No es parla d'altra cosa que del camp de concentració. Entren uns senegalesos que s'emporten gent i que miraculosament no ens diuen res. Finalment, entrada sensacional dels Rouveret. Tot està arreglat. Alegria intensa. Surt en llur cotxet la primera expedició dels nostres cap a Perpinyà. Falten dues hores. ¿I si no tornen? ¿Si troben dificultats? Si no han tornat de seguida, senyal que han passat. Arriba l'August Pi i Sunyer. Ens diu que els nostres passaports arriben en camió. Ens Valls els recollirà i ens els portarà a Perpinyà. A la fi, tornen els Rouveret. El desenllaç d'aquest malson horrible, inoblidable, s'acosta. Amb Rouveret, simpatiquíssim, parlem de pintura. De Van Gogh i de Picasso, els seus ídols. I ha arribat l'hora. Ens fiquem al cotxet. Recollim l'equipatge a l'altre bar. I carretera enllà. El viatge es desenvolupa sota el signe de l'eufòria. La nostra alegria és infinita. Arribem a Perpinyà de nit. L'avinguda dels Plàtans, el vestíbul d'un cinema, perspectives de gran ciutat, em col·loquen brutalment davant un paisatge urbà que feia dos anys i mig que no havia vist. Prenem cafè amb llet al Casal Català i anem a l'Hôtel Sala, on trobem els altres companys tan satisfets com nosaltres. Sopem molt bé. Un sopar discret en un restaurant normal, però que a mi, venint de Barcelona, em semblen extraordinari, l'un, d'un luxe estrepitós, l'altre. En aquell menjador, asseguts en cadires, havíem de passar la nit.

Etapes d'una nova vida. Diari d'un exili
Sebastià Gasch (Quaderns Crema, 2002)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada