dijous, 13 de febrer del 2014

Avinyó, 13 de febrer de 1939.

Avinyó, 13 de febrer de 1939

Londres

Estimat amic:

Tot allò trist que prevèiem ha vingut -i potser més dolorosament, almenys més precipitadament que no prevèiem. Som nombrosos els escriptors i els universitaris que pocs dies o poques hores abans de la caiguda de Barcelona en vàrem sortir, per a passar la frontera quan i com poguérem, a través de tota mena de perills i penalitats. Jo sóc ara de moment, amb la meva dona i els meus tres fills, a Avinyó, gaudint de la commovedora hospitalitat dels amics provençals. He estat, en totes les peripècies de la nostra odissea, dels més sortosos. Per això em sento amb més autoritat per adreçar-me a Vós i als amics d'Anglaterra en nom d'uns companys que, per ara almenys, necessiten molt més que jo. Contineu, Gili, intensifiqueu, organitzeu dins la mesura del possible el vostre noble ajut, material i moral! Escric a Mascaró, a Trend, a González-Llubera, a Langdon-Davies, al PEN Club, etc. en el mateix sentit. És urgent de treure companys de situacions angoixoses; amb tot, no negligim, els intel·lectuals emigrats, de mantenir la figura i l'acció de les nostres institucions culturals i literàries per tal de salvar l'esperit de Catalunya. Els membres de la Institució de les Lletres Catalanes, així, fem grup; no oblideu que us consideràvem delegat nostre a Anglaterra, juntament amb en Batista i en Mascaró. Vulgueu cooperar, en suma, en l'ajut que ens presten els intel·lectuals francesos! Tot d'una que la situació s'aclareixi, que les comunicacions amb Catalunya siguin represes, el nostre propòsit és mantenir contacte amb els intel·lectuals que han restat allí. Converses tingudes, poc abans de partir, amb alguns -especialment amb el vostre cunyat- em fan creure que la unió d'esforços i voluntats serà perfecta. 
Quant a mi personalment, demà, si no rebo contraordre, aniré a París, a arranjar les coses perquè dintre pocs dies se m'hi pugui ajuntar la família. tinc certes perspectives -que a París espero precisar- de venir a establir-me per un temps a Anglaterra. (Sembla que hi ha una invitació anglesa per a quatre intel·lectuals catalans). En fi, estimat Gili, crec que em coneixeu prou, que sabeu com és ferma i serena la meva fe.
Saludeu de part nostra la vostra dona. Em faig l'esperança de poder-vos dir: a reveure aviat!

Vostre

C. Riba

Escriviu-me, us ho prego. Baldament només sigui per fer-nos sentir la vostra amistat. De moment, feu-ho a l'adreça:

M. Carles Riba
Chez M.P. Rouqette
9, rue Séverine
Avignon (Vaucluse)

Cartes de Carles Riba 
(II. 1939-1952)
(Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada