dijous, 6 de febrer de 2014

Barcelona, 6 de febrer de 1939

Tot sembla que retorni al temps normal. Deuen florir els ametllers: “Déu te guard, bandera blanca...” Mentrestant, cues i més cues (“coles”, en diu tothom) per al pa i per a l’oli. Continua la lluita més enllà de Girona i cap al costat del meu poble. Que se’ls acabi aviat el martiri. He anat a trobar l’amic Miralta, sempre de mala jeia, i ell ha vingut a la tarda a casa i hem jugat a escacs. El veig diferent o potser sóc jo que he canviat. No sé de què parlar-li. Ara a veure si puc tornar a ingressar de mestre, encara que sigui mentre en faltin. Haig de poder treballar, perquè així no arribem. Estic content. No puc dubtar més: hi ha un Déu!

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada