dijous, 6 de febrer de 2014

6 de febrer de 1939

Hi ha una gran satisfacció avui en el bàndol franquista. S’ha ocupat La Seu d’Urgell i la bandera bicolor oneja a la frontera andorrana. Els andorrans volen estar bé amb tothom: abans van donar l’acolliment als refugiats d’un bàndol, ara als de l’altre, i perquè no hi hagi dubtes sobre la seva actitud molts dels seus súbdits han baixat fins a la divisòria per saludar les tropes del general Muñoz Grandres, el cos d’exèrcit del qual porta el nom de la comarca on avui s’ha ocupat la capital: l’Urgell. (...)

Però no és la Seu, el principal motiu de satisfacció, sinó la notícia que, de manera destacada, publiquen alguns diaris franquistes, que la indústria tèxtil catalana s’ha salvat íntegrament, i que hi van quedar uns estocs tan grans que les indústries llaneres i cotoneres podrien treballar a plena producció durant un any, sense necessitat de cap subministrament. La raó que es dóna és que l’URSS exigia el lliurament de teixits com a compensació per les trameses de material de guerra, per la qual cosa no han faltat les matèries primeres. (...)

El doctor Negrín ha donat l’ordre d’evacuació de la majoria dels ministres i aquesta nit, a Agullana, només dormiran els d’Estat, Hisenda i Agricultura (...). A moltes cases quedaran fantasmagòrics rètols, escrits a mà en paper de barba, indicadors que allí va haver-hi un ministeri, el Tribunal Suprem o qualsevol altra institució de l’Estat. (...)

Avui l’actualitat no és tant a Agullana, la vida política de la qual s’està extingint per moments, com en els posts fronterers amb França. Milers de soldats ja són a l’altra banda. Alguns, fins i tot, han entrat en formació a cavall. (...) Però el trànsit més important s’ha enregistrat al Portús. Ningú no coneixia la càrrega d’un comboi d’11 camions que ha passat per aquella frontera. Eren les últimes reserves metàl·liques del Banc d’Espanya. Als soldats se’ls veia cansats i abatuts. Molts oficials, en el moment de traspassar la frontera, s’arrencaven les estrelles de les seves gorres perquè a França no tindrien cap significació. (...)

Avui Josep Pla, que ara signa José, ha tornat a Girona i l’acompanyarem pels seus paisatges familiars. Les seves impressions es publicaran en els pròxims dies, a La Vanguardia, de la qual és sots-director. Per al viatge ha aprofitat el cotxe d’un matrimoni amic, que és en missió especial d’Auxili Social. (...)

Avui la caravana de fugitius arriba fins a Port de Molins. El flux de gents és incessant i les cases de canvi de moneda, al Portús francès, estan arribant al volum de negoci més alt de la seva història. No volen paper, si no és de les sèries que seran vàlides, cosa que també saben, però el que més accepten són els duros de plata. Igual que els moros. L’enemic cada cop és més a prop i el cap de l’Exèrcit de l’Ebre –el riu ja queda lluny en l’espai i en el temps– ha instal·lat el seu quarter general a Perelada.


Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada