dissabte, 22 de febrer de 2014

Manolo

L’homenatge a l’escriptor i periodista Manolo Vázquez Montalbán que es va celebrar fa setmana a la Garriga va ser tota una descàrrega d’energia. Aquests actes tant poden ser un retip d'adulació com de sentimentalisme. Però aquí la cosa va anar de vitalisme, reflexió, ironia, crítica, profunditat...L'elogi més desbocat va ser per referir-se a l’admiració d’en “Manolo” per la botifarra de la Garriga, de la qual n'era ambaixador informal però complidor. Poemes de Manolo, textos afuats del fill (Daniel Vázquez Sallés), cançó francesa, un esquitx de cabaret, de Barça... No va caldre explicar per què era important recordar-lo. L’espectacle, impulsat per la Garriga Societat Civil, ideat per Artristras i companyia, explicava per sí sol la gràcia d’en Manolo. Tothom en va sortir convençut. El convenciment va acabar de passar avall gràcies a les llesques de pa amb botifarra i cava que esperaven a la sortida. Començo a pensar que no és casual que el periodista Eugeni Xammar patentés els daus de botifarra amb whisky. Aquesta setmana a Barcelona han presentat el número de la revista Nous Horitzons dedicat a Montalbán. Una piulada del periodista Bertran Cazorla recollia una frase que va dir en l'acte Rafael Ribó, ara Síndic de Greuges de Catalunya: “trobo a faltar un reconeixement de MVM com a gran actiu del patrimoni català”. Tot plegat m'ha cridat l'atenció i he volgut pensar que la Garriga ha anat un pas per davant. Encara hi tindrà alguna cosa a veure la botifarra.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 20 de desembre del 2013)

1 comentari:

  1. Mireu el Racionero "Volvemos a la reiterada cuestión ¿por qué mentes lúcidas -¿o no lo eran?- europeas se mantuvieron comunistas después de los juicios macabros de Stalin, que Arthur Koestler denunció en “Oscuridad a Mediodía”, después de la invasión de Hungría en 1956, la de Praga en 1968 y el “Goulag” de Solzpuitzkin? Yo mismo tuve sufrir las iras de Manolo Vázquez Montalbán por comentar “El Archipiélago Goulag” en Ajoblanco. Éramos tontillos pequeñoburgueses -él vivía en Vallvidrera y conducía un Jaguar, como yo, por cierto- que distraíamos la atención ¡de la lucha de clases!, eso escribía en 1975 el comunista Vázquez trasunto de Hobsbaum, pero sin sus libros de historia."
    L'homenatge,suposo que merescut pels seus mèrits literaris,no inclou la seva vessant "compromesa" -amb el comunisme.
    I sobre els exiliats aquests que no tenien les mans tacades de sang, podríem saber si no tornaven per por,prudència o com a protesta

    ResponElimina