Jo he escrit en francès una carta al Prefecte dels Pirineus Orientals reclamant el Joan i la Bàrbara, i l'he fet certificar pel Comissari de Policia. Després rebem una carta del Joan que diu:
"El Voló, 7 de febrer de 1939.
Estimats pares:
Aquí estem la Bàrbara i jo sans i bons. També hi ha en Joan Petit i la seva muller Margarida Fontserè. Ens obliguen a separar-nos de les nostres dones: elles es quedaran en el camp de concentració d'aquí i a nosaltres ens porten al camp de concentració de Sant Cebrià. Em temo que allí ens donaran a tirar entre anar amb en Franco o anar a València. Facin tot el que puguin i amb urgència, per salvar-nos la Bàrbara i a mi d'una i altra alternativa, que em fan horror. Potser encara em decidiré, abans de deixar-me tancar al camp, a escapar-me a peu a Perpinyà. Allí el punt de referència serà a casa d'en Carles Grandó, 29 rue Augustins. Si vaig a Perpinyà faré a saber a en Grandó el que penso fer. Si podeu reclamar en Petit i la seva dona reclameu-los també. Els abraça el seu fill Joan.
P.S.: Em decideixo a anar al camp de concentració d'Argelers. Si m'escapava hauria d'anar sol perquè estaria en situació il·legal i no vull deixar sola la Bàrbara. Així almenys estarem a prop.
La República i la guerra civil.
Diaris i records de Pere Coromines,
Pere Coromines (Curial, 1975)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada