D'acord amb els doctors Ponseti i Huguet, aniré amb ells però com a malalt; un cop allí ja veurem què podrà fer-se per mi. A 2/4 de 2 sortim amb el tren.
Arribem a Besiers. Un trajecte deliciós. Tot el panorama ha estat ben copsat. Em dic entre mi: aprofundeixes terra endins, t'allunyes cada vegada més dels teus. La separació és immensa. Quilòmetres i més quilòmetres desfilen davant dels teus ulls i no cal pensar ja a tornar enrera ni a executar els projectes d'entrar a Catalunya per sorpresa...
Arribats a l'Hospital, igual que els altres malalts, ocupo un llit. Ja veurem què passarà demà. Sóc a la Sala 8, pavelló 2, llit 195.
Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945),
(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada