31 març 1939. Diari d'un exili.

Dia 31. Dia particularment agitat. Al matí he comprat diverses coses al Printafix i una maleta a la plaça Esquirol. A la farmàcia del boulevard Jaurès no tenen els dos quilos de psyllium que demanava. Hi haig de tornar a la tarda. A l'hora de dinar, la Murià i la senyora Jordana han esbombat la nostra anada al castell. Navarro l'ha comentada irònicament. Francès, amargament. Jordana ha parlat amb Roure. Hem decidit visitar Monsieur Soula. Una carta anunciant-nos la tramesa dels laissez-passer ens ha fet desistir. Hem anat a l'estació a gestionar el bitllet reduït del qual ens parla la carta. No en donen. He anat a prendre cafè al Bar André. Gran efervescència. Reacció violenta contra la nostra anada al castell. Maseras ha botat histèricament. Artís s'ha produït com un energumen. Ens ha acusat a tots de desertors. Ferrant ha pretès que ens volíem acomiadar a la francesa. Arteche, Vilà i Montfort s'ho han pres filosòficament. Francès, amargament, com sempre. He anat a la caserna. Han vingut Montanyà i Oliver. He tornat a la farmàcia. Ja és la tercera vegada que passo pel camí del canal. En tornar, hem anat a l'agència de la plaça Vidal per a parlar de l'automnibús que ens ha de portar a Roissy. A la caserna, he demanat a en Boix de fer-me seguir la correspondència. Sopant, la senyora Baldó m'ha comunicat que ja havia previst la nostra marxa per a demà. ¿Ens quedarem sense restaurant i allotjament si no marxem? En Bransuela, inexplicablement cordial, m'ha allargat la factura dels àpats. Jordana ha tornat a parlar amb Roure. Jo amb Trabal, que és partidari de marxar en tren. Havent sopat, reunió a can Jordana. No ens hem posat d'acord sobre el mitjà de locomoció. Tenim por que els laissez-passer trigaran a venir i que ens haurem de quedar dies a Toulouse. Montanyà fent-se el llit i parlant amb Guansé m'ha desvetllar. He dormit poc. M'he llevat a les sis.

Etapes d'una nova vida. Diari d'un exili, 

Sebastià Gasch (Quaderns Crema, 2002)