Avui m'he escapat ben just d'anar al Camp de Barcarès. Primer gran perill. Cadja dia es fan llistes noves de gent disponible per a entrar al Camp de Barcarès.
Em fa por d'entrar a un Camp. Em sembla que allò és la negació més absoluta i que sortir-ne ha de ser molt difícil. Què cal fer?
Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945),
(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada