Boissy-la-Rivière, 19 març 1939. A Francesc Trabal.

Boissy-la-Rivière, 19 de març de 1939

Estimat Trabal: 

La vostra lletra del 10 m'esperava, efectivament, a Boissy. Vaig començar una lletra en resposta, i una altra feina urgent me'n va distreure. En rigor, ja ho teníem tot parlat en la nostra entrevista de París. Hi he fet encara un parell d'escapades, però rabent. Ens haurem de veure; no pas per a res de precís, de moment; per a anar canviant impressions. D'això del repartiment de sumes que puguin venir pera la ILC, donada la dificultat de definir en xifres les necessitats de cadascun, posat, d'altra banda, que en Soldevila, en Capdevila i jo estem en el mateix règim econòmic que hi ha -o hi haurà- per als qui s'instal·lin en aquest altre Boissy o Roissy de S. et M., donat tot això, doncs, creiem que el més just i el més pràctic serà prendre bonament torn, i tothom agraït a qui sigui i cadascú a les seves necessitats que són moltes.

Entre avui i demà ens instal·lem al Molí. En algun aspecte millorarem; en altres, per exemple en feina per a les dones, serà més dur. En qüestió de permís seguim si fa no fa. Està resolt en principi; ara hem de cursar les instàncies. Ens vacunaran a tots en sèrie; però honorablement, amb vacuna fresca. Suposo que saben que en Soldevila és amb nosaltres, ell i els seus. La nostra anada a Anglaterra -els Soldevila i nosaltres- sembla cosa decidida; però no sabem en quines condicions, ni quan; suposem que entorn de Pasqua.

Treballo a traduir-me els Sis Joans al francès. En faig una versió literal, gairebé interlineal, en rigor per a canemàs i guia d'un traductor responsable. ¿Sabeu com estava aquesta qüestió entre en presas i Marc Bernard? M'havien dit que Bernard s'hi interessava, que l'obra li plaïa molt. ¿Voleu parlar-li'n si el veieu? Si de cas, podríem combinar un dia una entrevista amb ell a París.

Tinc notícies d'allà baix. Les coses no hi rutllen. La repressió contra el catalanisme i els catalanistes pròpiament dits -o sigui, en el ram no polític- no sembla que hagi començat; però no hi ha cap garantia que no comenci en qualsevol moment, al contrari. En Borralleres continua fent penya a l'Ateneu. En López-Picó, a la pregunta, com a funcionari, sobre què ha fet aquest temps, à peu pres: "Esforçar-me a posar la meva consciència d'acord amb els dictats de la caritat". Ha tingut dos anys i mig d'oci pagat per a tornejar la frase. En Manent està bé; s'organitzen per al salvament a través de la tempesta que pugui venir.

El projecte de revista, i tot el que sigui dins aquest gènere, em va bé. Compteu amb mi.

Si veieu en Crémieux, doneu-li records meus. Ja l'aniré a visitar, que no es piqui.

Saludeu, pels meus, els vostres i els comapnys.

Us abraça

C. Riba

Cartes de Carles Riba 

(II. 1939-1952)

(Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991)