La petita colònia de l'Auberge de la Jeunesse de l'Épi d'Or, enmig d'un suavíssim paisatge ronsardià, us tramet el seu salut cordial. D'allò que promet Baudelaire en la seva invitació al viatge, hi ha ací les següents dosis: ordre, tot el possible dins l'estretot d'una cabina de vaixell; bellesa, molta; luxe, gens; calma, infinita; voluptat, franciscanament.
Bé. Poques hores abans de aprtir, vaig presentar-me, com calia, a la prefectura. La crida havia estat automàtica, segons la meva primera fitxa d'entrada a l'hotel. El que em va esbalair, és que Seine-et-Oise és també un departament tancat als espanyols. Era tirar-m'ho tot enlaire. Vaig explicar-me; molt correctament, van introduir-me al despatx d'un cap que, segons tot d'indicis, era el propi M. Bo. Encara més amable i deferent que el seu subordinat. Però la cosa els ve regulada des del Ministri de l'Interior. En jo dir-li que, per una banda ja uns companys eren instal·lats a Boissy després d'haver-se presentat a la policia, i que, d'altra banda, hom (en Miravitlles) havia donat el meu nom a M. Dubois, dins una llista d'intel·lectuals, etc., l'home va concloure com a solució: que anés tanmateix a Boissy, i que procurés de seguida tenir una carta de M. Dubois dirigida al prefecte de Seine-et-Oise (Versalles) i recomanant-li la llista (closa) de les persones que s'instal·len en aquest Auberge de la Jeunesse, etc. a fi que els concedeixi el permís de residència. Escric a en Miravitlles exposant-li la qüestió i demanat-li la lletra. Us ho conto així mateix a Vós: 1r.) perquè crec que heu de saber-ho, 2n.) perquè insteu en Miravitlles i procureu que la cosa no resti en paraules o en llistes tancades dins un calaix d'escriptori, sinó que es precisi en una carta efectiva per a acompanyar la nostra demanda. I jo no estic massa tranquil. Això é sun cop de puny, i som ja més els espanyols que els indígenes. La situació és passadora, en resum, sota dues condicions: 1a.) que ens ajudeu a fer-la més passadora; 2a.) que sigui transitòria.
Ha vingut avui a veure'ns M. Marc Sangnier, el fundador dels Auberges de la Jeunesse a França, que és qui ha ofert aquest allotjament (el Molí del Castell està en reparació i no podrem instal·lar-nos-hi fins dintre uns dies). És un home adorable, d'una gran bondat. Però molt precís. Siguem, doncs, precisos nosaltres també. Pot molt sobre ell Mn. Tarré. Us ho dic per si calia una invitació formal d'ell per a la carta de M. Dubois. No ho crec, però; el senyor de la prefectura va donar-me la impressió que, en resum, la cosa no és excessivament difícil.
Recordeu-nos, amb tot afecte, als vostres. Ja us vindré a veure un dia de la setmana que ve. No ens oblideu.
Una abraçada
C.Riba
Cartes de Carles Riba
(II. 1939-1952)
(Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada