Barcelona, 2 març 1939

A la tarda han vingut els amics de l'institut. He quedat decebut. No són prou francs, em sembla. Callen molt i em pregunto si han de ser així l'amistat i la joventut. Potser sóc jo l'estrany. Són molt bons companys, això sí. Però jo he passat una experiència molt diferent de la seva, perquè són més grans que jo i han estat mobilitzats o s'han hagut d'escapolir. Jo vaig treballar tot un any fent de mestre, amb tota la responsabilitat. El més curiós és que complia els meus deures amb tot l'aplom. Només de sortir de casa, ja em revestia al carrer amb una cara, un posat i uns pensaments propis d'un respectable senyor mestre. Això els deu passar també als capellans joves, nous. Vaig fer el meu paper com el millor còmic de Venècia. Tinc molta son.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, 

Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)