diumenge, 30 de març de 2014

Boissy-la-Rivière, 30 març 1939. Carles Riba.

A Pierre Rouquette 

Boissy-la-Rivière, 30 de març de 1939

Estimat amic:

Estic jo mateix sorprès d'haver passat tant de temps sense escriure-us. No puc sinó atribuir-ho a aquest sentiment, que no ens deixa, de la interinitat en què visc fa dos mesos. Una interinitat contínua, múltiple, en tot: en l'essencial i en el secundari. Així, per exemple, fa un mes que som a Boissy, i fins aquests darrers no ens hem instal·lat a l'estatge que ens destinaven, o sigui, al Moulin de Noisemont, altrament dit del Château de Bierville. Hi estem molt simplement, fins austerament; però bé. La convivència, exquisida. Dins un parc negligit; esplèndid, amb tot, d'arbres i d'aigïes. Ferran Soldevila és amb nosaltres; Capdevila, en canvi, ha partit, sobtadament, cap a Colòmbia: per a mi, ha estat el dolor més punyent d'ençà que he sortit de Catalunya; aquesta separació m'ha fet sentir fins al fons el que és realment la dispersió dels catalans. No em defalleixen, però,  la fe, ni la idea del nostre deure. Mens immota manet, lacrymae volvuntur inanes. 

Certament, hem d'anar a Anglaterra. En Soldevila, jo, Bosch-Gimpera, el mateix Pi-Sunyer, per constituir allí un grup d'expansió catalana. Però no se'ns ha precisat encara la data; ni les condicions. A primeries de maig he de fer unes conferències a Irlanda; hi estic compromès i em fa il·lusió.

El número de "Cahiers du Sud" sobre Cultura Catalana, em sembla molt bé. És el nostre vell projecte. Ara, no ho veig com una cosa que pugui ésser feta de pressa; ni la finalitat, ni la matèria, ni la mateixa tradició, admirable, d'aquesta revista, no ho consentirien. Crec que articles diguem-ne panoràmics (la poesia, la filosofia, etc.) haurien d'ésser d'autor francès, en principi: especialistes que presentessin, sota la garantia de llur prestigi. Els caalans, més aviat haurien d'aportar-hi obra personal, de creació o de pensament. I aquesta mostra contemporània, hauria d'alternar amb mostra antiga: unes pàgines de Llull, de Sabiuda (el Sébond de Montaigne!); també, més ençà, de Maragall, de Torres i Bages potser etc; i poemes d'Ausiàs March (aquell patètic Jo som aquell que en les nits de tempesta etc.!). N'anirem parlant amb Soldevila. Escriviu a Capdevila, a Bogotà, Universidad Nacional.

Tinc el fill gran i la meva dona agripats. Res d'inquietant, però us dissipa en petites feines. Us suposo, i desitjor de cor que així sigui, restablerts, la vostra dona i Vós mateix.

A la vostra casa, els millors records de la nostra (en tenim? o som una casa errant?)

Ben afectuosament vostre

C.Riba
Moulin du Château de Bierville
Boissy-la-Rivière
(par Étampes. S.-et-O.)


Cartes de Carles Riba 
(II. 1939-1952)
(Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada