dissabte, 29 de març de 2014

Carta de Jesús M. Bellido a Carles Pi i Sunyer

Tolosa 29 març 1939

Sr. Carles Pi Sunyer, París

Benvolgut amic: he vist una lletra vostra dirigida a la Sra. Baldó. Cal dir en primer terme que el treball d'aquesta senyora és digne d'elogi: la bona marxa del falansteri, i del menjador, es deu en gran part a ella. El seu marit i en Bransuela hi col·laboren eficaçment. Com podeu suposar, els factors olla, especialment en el gremi dels periodistes, són formidables, però el Comitè i les persones esmentades hi saben fer cara, i tot rutlla. ¡Que totes les altres organitzacions vagin com la tolosana!

Per aquí es parla, precisament entre els ollistes, d'uns cabals de què disposa l'arquitecte Florensa, cabals procedents de Cuba, que eren destinats a queviures i que ara no tenen destí. Suposo que sabeu de què es tracta, però la cosa mereix ésser coneguda i intervinguda. Aquí els que fan soroll amb aquests fons són en Isern Cervera, en Navarro Costabella, i un germà de la Murià.

Hi ha aquí dues iniciatives de publicacions. La Ville publica una revista, de la qual sembla que s'ha dit si un número serà redactat per la nostra gent. Caldria que en Fabra hi escrivís. També en Soula vol que es faci periòdicament una petita fulla, quelcom semblant als diaris que surten als vaixells, que començaria amb una llista dels passatgers. Jo opino que en la dita fulla s'hauria d'explicar a la gent, per què i com i gràcies a qui ens estem al falansteri tolosà. Molts dels recentment arribats, catalans i no catalans, ho ignoren, i es pensen que és una cosa del govern francès, on no cal ni pagar ni agrair. ¿Us sembla oportú o val més callar?

Anem als projectes. Evidentment el problema primordial és el de guanyar-se la vida cada qual. Però això no vol dir que les solucions individuals hagin d'impedir les solucions de grup, i la defensa d'interessos que no afecten els intel·lectuals tots sols.

En primer terme, la pròpia existència del falansteri. Si aquest no ha d'ésser un refugi de mecanògrafes, i un hotel econòmic o gratuït, per estar-se mentre es tramiten els documents per tornar a Espanya (i mecanògrafes i militars ho han fet servir per això, sense ocultar-ho), cal que tingui certa permanència, i que mai hi manquin veritables intel·lectuals i àdhuc professors d'una certa categoria. Si no caldria plegar-lo, car baixant el to dels acollits, certes campanyes que es fan a Burgos sobre la gent que aquí, a Tolosa, hi sojorna, acabarien amb el seu prestigi. Ha d'ésser una llar serena de gent d'esperit, i no un menjador popular, tipus Comorera. Àdhuc pot restar temps a venir, com a institució catalana, de becaris, per a estudis occitans, o pel que sigui. I per damunt de tot, cal que una cosa, que ha estat possible pel bon cor i afecte dels incomparables amics tolosans, guardi el seu nom sempre net i en resti un record gloriós. No crec que enlloc més hi hagi un ambient com el d'aquí, i nego que enlloc de l'Amèrica llatina les coses estiguin com a Tolosa. Si això es manté en límits moderats, i es selecciona la gent, com fins ara, serem respectats. I hom està arranjant les coses perquè a la Caserna del Canal hi restin les famílies, i els solters, els andalusos i altres franctiradors vagin a la Caserna del Conservatori.

2a qüestió: la referent a la cultura catalana. Aquí hi ha en funció un bon fogar de cultura catalana, que interessa conservar. El grup dels fisiòlegs, nombrós, sortit gairebé en massa, i vell amic dels tolosans, és aquí, o hi ha estat de poc, i espiritualment hi continua. Àdhuc és de doldre que els d'Illa no vinguin aquí. Havem trobat un acolliment gentil al laboratori, on els joves hi treballen amb eficàcia. Carrasco hi fa coses interessants, sobre l'stockage de sucre a la pell i Bofill fa, a La Grave, funcions de microglia [sic] amb mètodes nous i Grinyó fa intervencions de nerviós en gossos i Benaiges coses d'hormones ovàriques i hipofisàries, i àdhuc Oriol [Antoni Oriol i Anguera], més anàrquic, treballa ordenadament. Un cunyat de l'Oriol i el meu noi, i també el d'en Cervera i el Torres B. [Joan Torres Baldó], fan d'interns i s'ocupen. El laboratori del pis alt d'en Soula, on treballa Bugnard, als matins, dóna goig de veure; tots són de casa. La camaraderia amb els d'aquí és absoluta. Demés, en Benages i el meu noi fan un estudi estadístic a base de les dades de la Inspecció escolar de Toulouse, molt interessant, per encàrrec d'en Laugier, i que serà un bon entrenament per fer-ho temps a venir a casa. I dos dissabtes al mes, tenim reunions amb els fisiòlegs d'aquí, a les quals hom parla dels propis treballs i discuteix els dels altres. Hi haurà aviat publicacions, i hom tindrà la protecció del centre per a la recherche scientifique, que porta Laugier. Això, essent-hi qui té d'ésser amb assistència a Marsella pel juny, té també interès. Compteu amb que l'Espanya nacional no hi serà, i que l'altra tampoc hi té l'afició a ésser-hi. Més motiu perquè nosaltres hi siguem.

El cas dels fisiòlegs, en menor escala per la quantitat d'homes, i no faig comparacions de qualitat, es repeteix. Aguantar un prestigi docte, netament català, a la vora de casa, és preparar la repressa, que serà pròxima o llunyana, però que cal tenir sempre a punt. Cal evitar que hi pugui haver a casa una segona renaixença amb l'"Oda a la Pàtria", gaiter i també tamboriner, escola de Sant Jordi i nova sèrie de congressos universitaris, bases de Vic i descobriment d'escriptors desconeguts que escrivien l'any 1918, nova batalla de les ii i les yy, etc. Cal empalmar el passat de fa dos mesos i el futur de quan Déu ho vulgui. I en ciència i en ensenyament, més que en tot. És precís fer viure, amb modèstia de mitjans, poc sorollosa, però amb grans ambicions, la Fundació X..., amb central o sucursal tolosana, que preparés la continuació pura i senzilla.

¿Fóra possible trobar manera de que poguéssim anar uns dies a París, en Jaume, el noi Serra Baldó i jo, per conversar amb vós, i amb alguns elements catalans? La dificultat, més que en els centenars de francs que caldrien, està en les permissions: potser a base de l'Associations des Amis de la R[epublique] F[rançaise] es podria arranjar aquest afer. Vós sabreu com. En quant a la vostra vinguda aquí, que serà per a tots un goig, potser fóra més útil passades unes setmanes. Ara hauríeu de fallar un plet entre "las armas y las letras" o entre el periodisme i la càtedra, i de resistir uns cops de sabre, que sols amb molta pôche podríeu neutralitzar, i cal reservar les reserves per a coses millors. I com a final, la F.C. [sembla que es refereix, en termes genèrics, a una Fundació Catalana] pot marxar amb molts pocs francs, relativament.

Quant a lo del CUHA [Colegio Universitario Hispano-Americano, un projecte preparat pel doctor Bellido] a primera vista sembla una fantasia, i certament ho és. El pressupost sembla fabulós, i ho és per a nosaltres. Però no l'havem pas de pagar nosaltres (els catalans, ni tan solament els catalans d'Amèrica) ni els nostres pròxims parents (els espanyols). Si la cosa es fa, serà perquè la finançarà la Rockefeller, o un grup de milionaris, o altra cosa per l'istil. La iniciativa no és incompatible amb res: inclús cal que les solucions dels casos particulars, garbelli la gent que ha sortit, que si està per sobre del nivell mig de la gent de cultura hispana tampoc és tota de qualitat, ni adaptable a un món més al dia, especialment els professors d'ensenyament secundari. El millor és el grup de naturalistes, que tots tenen ja contractes a Amèrica. Es tracta d'una cosa que ha d'interessar els espanyols, especialment els sobrevivents de la J[unta] para Amp[lificación] de Estudios, i les grans universitats americans (de N[ord]-A[mèrica]), amb vistes a la colonització cultural de l'Amèrica tropical, i a la reconquista d'Espanya, quan es pugui. Naturalment que en traurien profit els professors, vivint, amb responsabilitat col·lectiva, en un medi de cultura científica densa i de pervindre gran. I naixeria un òrgan, modest d'abast (solament preparatori) i de grans ambicions (tot el domini de les llengües hispàniques), en un moment (distracció d'Europa, per afers interns, i defensa americana contra feixisme i bolxevisme) particularment favorable. Consti que es tracta d'un ideal, que hom no pot deixar de propugnar (des del punt de vista hispànic), pel profit que la nostra gent, i els nostres joves de vocació científica i tècnica, en puguin treure. No cal dir que nosaltrs sols no podem intentar una cosa semblant. Per altra part la cosa té precedents, i en el terreny exclusivament mèdic, el més viable, ha estat ja planejada. I si hom parla de milions, ja sabeu que a Amèrica del Nord, sols creuen que les coses són serioses si costen molt diner.

Aquí hom parla de barcos carregats d'intel·lectuals espanyols, que partirien cap a Mèxic. ¿És segur que aquestes terres, que tenen llurs equips científics, rebrien la invasió com una benedicció, precisament? ¿Té garanties en Prieto de seleccionar bé, un cop arribats, els que hi vagin? Aquest medi mexicà és poc seriós, i no obrarà sobre la gent emigrada, com l'americà del Nord, més rígid i exigent. Ja veurem.

Perdoneu la llarga llauna, i cregueu en la sinceritat i en l'equilibri entre fantasia i raó, del vostre amic que no us ha negat mai la seva col·laboració, i espera que ara també serà aquesta utilitzada, i és bon company de tots

J.M. Bellido

Saludeu l'August i la vostra família, especialment la nostra gentil companya de Raigs X i Ràdium, la Lina.

Vostre
JMB

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada