dissabte, 22 de març de 2014

Carta d'Àngel Ferran i Antoni Vilà a Carles Pi i Sunyer

Toulouse, 22 de març del 1939

Sr. Carles Pi i Sunyer
París

Estimat amic:

Amb l'objecte d'establir contacte amb un vell amic al mateix temps que per a demanar-vos un servei que creiem que està al vostre abast prestar-nos, us adrecem la present lletra des de Tolosa de Llenguadoc on hem trobat un port que, després de nombroses i ben sovint dramàtiques vicissituds, ens sembla ara com ara força segur. 

No volem cansar-vos amb el relat de la nostra odissea, amic Pi, ella és molt semblant a la de tant de dissortats compatriotes que, allunyats de Catalunya i havent deixat en ella llurs mullers i llurs fills, llurs pares i germans, llurs parents i amics, viuen anguniosos pensant nit i dia en les dissorts de la Pàtria, sense noves de llurs éssers volguts, amb la salut crebantada i amb recursos pecuniaris nuls.

És això darrer que en escriure-us ens pensem que podeu remeiar. Vinguérem ací a Toulouse, on no cal dir que hem estat ben rebuts, aconsellats per l'amic Tarradellas i confortats amb un subsidi que ens va lliurar l'abnegat i estimadíssim amic Frontera, ara fa un mes i mig a Perpinyà. En ésser ací hem vist que de tant en tant hom lliura en nom de la Generalitat un petit auxili periòdic als intel·lectuals catalans. Aquests dies hem sabut que havien estat repartits cent francs a molts d'ells i una quantitat igual per a cadascun dels seus familiars. Seria demanar massa sol·licitar per a nosaltres dos un tracte igual? És el que oferim a la vostra consideració perquè si, com creiem, està dins les vostres facultats, ho resolgueu favorablement. Nosaltres creiem haver fet per Catalunya ara i sempre, i particularment durant aquest període de dos anys i mig des d'aquell racó de redacció del carrer Barbarà, tot allò que per a beneficiar la seva causa estava al nostre abast, i ens creiem amb dret a no ésser oblidats en matèria d'ajut.

Dies passats ens fou anunciada la vostra visita ací, que després hem sabut que no havíeu pogut efectuar; ens hauria plagut molt estrenye-us la mà. Esperant aquesta avinentesa i la resposta a aquesta lletra, us abracen els vostres amics:

Àngel Ferran
Antoni Vilà

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada