Toulouse, 26-III-1939
Amic Pi i Sunyer: he estat esperant aquesta setmana per veure si veníeu i amb vós podria arranjar les coses més urgents de les quals us parlava en la meva carta. Però no m'he vist amb cor d'esperar més. El meu fill resta encara a Marsella en un hospital, retingut com si fos un delinqüent. Tothom ha escrit i res no hem pogut obtenir que representi una esperança. Aquí continuen arribant els pocs familiars que restaven dels residents. La meva esposa que es troba en un estat de depressió que em fa témer una complicació seriosa, creu que ja l'ha perdut per a sempre. Vol intentar veure'l i vós ho comprendreu. Sense mitjans gairebé ens confiem a l'aventura i ens en anem a Marsella. Vós potser, amic Pi, creureu que la nostra actitud és poc reflexiva. Però penseu un moment en aquesta nova dissort que s'afegeix a les moltes que pesen sobre nosaltres, violentament exiliats de Catalunya.
Lamento molt si la meva absència coincideix amb la vostra visita a Toulouse. Hauria volgut parlar-vos. Vós que teniu ben conegudes les habituds polítiques sabeu que sovint una conversa és més profitosa que tota una llarga correspondència.
Probablement sortiré d'aquí el dia 28. Resten la família i us agrairé que vulgueu parlar amb la meva filla gran, la casada, la qual us podrà assabentar de com estan les coses. No estaré a Marsella més que el temps indispensable. Si heu pogut fer alguna gestió eficaç pel meu fill Jordi, com us demanava en la carta anterior, us agrairia que m'ho telegrafiéssiu, doncs aleshores suspendria el viatge. Els ministres Sarraut i Pomaret tenen recomanat el cas.
Us agrairé també que digueu al vostre germà August si ha rebut unes cartes meves.
Amb tot l'afecte de l'amic
J. Serra Hunter
La cultura catalana en el primer exili (1939-1940).
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada