Carta de Lluís Torres Ullastres a Carles Pi i Sunyer

Toulouse a 20-III-39

Distingit i volgut amic Carles Pi i Sunyer: aprofito l'avinentesa de la visita de la vostra distingida cunyada per adreçar-vos aquestes ratlles que m'ha suggerit i interessat la meva muller. El que a continuació expresso, possiblement, en si mateix no té molt d'interès; però pot ajudar-vos a aclarir una actuació; mai desfer un dubte referent a la conducta de Mr. Soula o meva. Si es tractés solament de mi us estalviaria l'enuig del coneixement de miserietes, tradicionals, de gran part dels nostres conciutadans. 

Vós sabeu que el pes de l'organització i funcionament de la Casa dels Estudiants i de la Caserna dels Bombers (núm. 1) l'han portada i portem el Comitè Universitari Toulousain (principalment el Dr. Soula i Mr. Sarraut), la meva muller i jo. El resultat ha sigut satisfactori i crec que continuava essent-ho.

Als pocs dies de funcionar el menjador, per disposició de Mr. Soula, començàvem a traslladar-nos a la Caserna un nombre de compnays sortits d'Agullana. (Prèviament s'ha fet un sorteig entre els intel·lectuals acollits a la protecció del Comitè Universitari; catalans i castellans. Del grup de la Institució de les Lletres, solament hi eren comptats Jordana, la muller de Benguerel, Murià i Rodoreda; dels demés no en sabíem res, ni els érem grats; Vinyes i Maseras, quan vingueu us en diran alguna cosa.) Els primers catalans de la Caserna fórem: Bransuela, Maseras, Vinyes, Bagaria, Guansé, Terrades, Artís i nosaltres. No teníem cap comoditat, però teníem una casa que, providencialment, ens evità l'enuig de raure al carrer o a mans de la policia perquè havíem acabat els pocs francs de què disposàvem. Coneguda la nostra situació econòmica pel Dr. Soula, ens digué que ens abonaria les despeses de l'Hôtel (manera elegant d'oferir-nos uns francs). Ja instal·lats, vingueren Montserrat (el majordom) i Costa (nebot de Frontera) amb una lletra de Frontera per a que els acollíssim; ho diguérem a Mr. Soula i instal·làrem a aquests companys com millor poguérem.

Fa dies que Mr. Soula em demanava una llista dels companys que s'allotjaven a l'Hôtel [Duvet]; ell tenia la nota de les despeses del Dr. Serra Hunter, i una lletra de la gent de Cultura de la Generalitat allotjada a la Caserna. Com comprendreu vaig fer-li exactament; no vaig comptar-hi a la Rodoreda perquè s'havia traslladat a París; i vaig posar-hi a Benguerel perquè s'havia juntat amb la seva muller. Per indicació de Frontera, a resultes d'una conversa que tinguérem, vaig afegir-hi el Dr. Bellido, i el Dr. Soula hi inclogué a Rovira i Virgili. A tots aquests companys el Dr. Soula ha donat cent francs per individu de cada família (el Dr. Soula entén per família, el cap de família, la muller i els fills, solament). No us ha d'estranyar que aquesta distribució de frs. es limités a la gent de la Caserna, perquè s'ha fet així amb totes aquelles coses que no n'hi ha hagut per tothom, per exemple, cacau, sabó, carbó, llenya, etc. i perquè es desitna aquesta Caserna a que esdevingui un Foyer Català Universitari. La repartició d'uns francs que Mr. Soula rebé de l'Sbert, ha seguit una norma ja establerta; no hi ha hagut propòsit de molestar a ningú. L'encarregat d'entregar els francs vaig ésser jo. El dia que els rebé Jordana començaren les objeccions. Jordana, indirectament, em preguntà si tindrien frs. tots els companys de la Institució de les Lletres; li vaig contestar que, solament, els que eren a la Caserna o llurs familiars (segons criteri sostingut pel Dr. Soula). Seguidament vingué el germà de Trabal, que havia demanat ésser admès al sopluig del Comitè, i en una forma i maneres molt poc elegants m'interrogà sobre la procedència i distribució de francs "que ell sabia per front directa" que eren per tothom (això era mentida perquè la carta de l'Sbert que tinc en l'arxiu del Comitè no diu tal cosa). Com comprendreu vaig negar-me a donar-li cap explicació (perquè no devia ni podia; l'afer no era meu) i vaig indicar-li que s'adrecés directament a Mr. Soula. Així va fer-ho el dia següent. Mr. Soula, molt hàbilment, li féu dir el que volia (concretament que li paguessin la factura de l'Hôtel). El Dr. Soula li digué que se li pagaria mentre no fos una quantitat superior a les seves possibilitats. A continuació comparegué l'Obiols, més llest i més fi que el germà de Trabal. Després d'una llarga conversa en el curs de la qual exposà la seva situació econòmica, i manifestà que l'acolliment del Comitè Universitari era molt superior a la quantitat que li podia tocar d'aquest [...] repartiment de frs., acabà per acceptar la meva intervenció prop del Comitè, per si podien ajudar-lo.

Comparegueren, també, Navarro Costabella i el germà gran de la Murià (que també s'ha incorporat al grup i se l'ha admès), amb la mateixa cançó. Per últim, el plat fort, l'ha donat la Murià, amenaçant amb no sé quines coses, perquè no s'havia comptat amb els seus germans, especialment amb el seu germà petit; cosa completament impossible tenint en compte el concepte de família mantingut pel Dr. Soula. Si tots auqests companys haguessin de pagar les seves despeses amb la quantitat que reclamen, no podrien viure 4 dies a Toulouse. Molts d'ells, fa setmanes que viuen de la generositat del Comitè Universitari i, especialment, del seu President; ¡mai podien esperar que fossin atesos com ho són! Voldria que vinguéssiu, que us en faríeu càrrec...

Res més amic Pi; ja és prou i massa encara que he resumit i omitit. Crec que [com] jo, restareu decebut i contrariat de veure la incomprensió d'aquests companys; ¡sembla que no tinguin noció de la trista i anòmala realitat que vivim i patim! Perdoneu que us hagi molestat; però he cregut encertada la suggerència de la Maria, perquè pot contribuir a que no es molesti al Dr. Soula.

No tot ha d'ésser enutjós. Fa uns dies que els Drs. Bellido, Serra Hunter, la meva muller i jo hem treballat formulant unes guies per un pla de treball universitari d'utilitat als nostres ideals i a la nostra Pàtria estimada, que sometrem a la vostra consideració.

Frontera avui ha demanat des de Perpinyà si aneu a Toulouse.

Perdoneu, amic Pi, i amb afectuoses salutacions per la vostra família, especialment pel vostre germà August, i amics, us saluda cordialment

Lluís Torres Ullastres

Toulouse, Maison des Étudiants

29 Rue Poitiers

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 

Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.

Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 

(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)