diumenge, 23 de març del 2014

París, 23 març 1939. L'exiliada.

Mentre les tropes alemanyes entraven ahir a Memel ("diplomàticament", val a dir-ho, i amb tot, pobra Lituània!), gairebé a la mateixa hora jo entrava a la famosa Bibliothèque Nationale. Però mentre els alemanys van tirar pel dret, jo vaig vacil·lar una bona estona abans de traspassar el llindar de la magna institució, orgull, justificadíssim, de la capital francesa.

La meva indumentària (aquestes botes, sobretot) m'avergonyeix. Deu haver-hi una relació entre l'aspecte exterior i l'estat d'esperit. Vaig entrar, a desgrat del meu "complex", al gran edifici de la rue de Richelieu, batejada així en l'honor del magnífic i astut cardenal que va fundar la biblioteca. En un ample encatifat i encristallat vestíbul, un home vestit d'uniforme i una gorra amb galons, em va preguntar què se m'oferia. I no em va costar gaire comprendre que jo no passaria del vestíbul. Per a poder entrar al sancta sanctorum havia de mostrar uns papers que no tinc. 

"Les papiers!" Heus ací una altra de les obsessions franceses. Penso en una caricatura (reproduïda d'una revista parisenca) que va publicar, ja fa molts anys, una publicació catalana.

- Els papers! -diu un gendarme a un clochard, llarg de camins i de barbes.
- Papers? No en gasto. fumo amb pipa, jo! -respon el vagabund que porta, en efecte, la pipa a la boca.

(Dietari de l'exili 1939-1940),
(Pòrtic, 1976)

1 comentari:

  1. "Vos papiers!".... D'autres étrangers, encore maintenant, entendent ces mots-là!

    ResponElimina