diumenge, 9 de març de 2014

París, 9 març 1939. Cartes de Mercè Rodoreda.

Estimat amic Jordana:

[...] Ja sóc al P.E.N París fa molt bonic per a la gent que duu molts francs a la butxaca o a la cartera. [...]

Digueu al Berenga (amic estimat i jove eloqüent) que el «séjour» al P.E.N. és difícil i més el «séjour» a la bella i grisa Lutècia.
.[...]

Oliver, vull un vers!
Escric a l’Anna.
Pentineu el serrell a l’Aurora.
Cap a París les botes.
Records. Records. Més records!”

(reproduït a “Mercè Rodoreda: París 1939 (quatre cartes i unes botes)”, a cura de Maria Campillo, Els Marges, núm. 78, p. 111).



(A Anna Murià)

“Acabo de rebre la vostra lletra i us contesto de seguida perquè fa uns quants dies que m’ha agafat la fúria d’escriure cartes. No heu, doncs, d’agrair-me la resposta.

No; París no acaba de satisfer-me; això que porto un barret amb un vel que m’arriba fins als talons i que tinc una gran requesta entre l’element au bord du tombeau .[...]

Ara penso treballar-me un séjour a Paris, mentre em distrec que ja em convé. [...]

Per acabar de distreure’m poso ordre a la petita biblioteca del PEN i cop de fer fitxes. HI ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d’altres que una volva que passi em fa caure de cul. Ja podria disciplinar-me una mica. Tot és qüestió de voluntat Però aleshores, trista de mi, topo amb allò famós i rebregat de l’ésser o no ésser i renuncio a les disfresses i beneeixo d’ésser una meridional com una casa [...]“ 

(reproduït a Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià, pp. 37 i 38 ).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada