dissabte, 8 de març de 2014

Seguer


Sento que ha mort Josep Seguer, l'exfutbolista de Parets que va formar part del Barça de les Cinc Copes, i no puc frenar l'impuls de consultar l'enciclopèdia culer que tenim a la Garriga: en Lluís Solà i Dachs, especialista en història de la premsa catalana, que acaba de publicar un llibre de memòria futbolística per llepar-s'hi els dits, De Gamper a Cruyff: el Barça d'ahir explicat als culers d'avui. En Solà ha vist jugar un munt d'equips del Barça. El truco i, efectivament, no decep: “en Seguer va jugar primer d'interior i després de lateral. Era una màquina, anava amunt i avall tot el partit”. A qui s'assemblaria? A un Víctor Muñoz, respon. “Però tenia bon xut i bon regat, eh, era dels que pencava, dels que portava l'equip”. Als anys 40, va formar aquesta davantera (i Solà la recita): Basora-Seguer-César-Florencio i Valle. Era l'època que jugaven cinc davanters, cosa que he descobert també en el seu llibre. I després, Seguer va fer defensa amb dos dels germans Gonzalvo -per cert, de Mollet-, Biosca, Segarra o Calvet. “Era dels que feia treballs foscos però cabdals”, resumeix. Des del 2000 el camp municipal de Parets duu el nom de Josep Seguer. Trobo una circumstància feliç que rebés el reconeixement que mereixia en vida. També que figures com la seva, inevitablement a l'ombra de grans estrelles com Kubala i César, siguin reconegudes com cal. I una altra circumstància feliç: que hi hagi savis que amb un cop de telèfon et responguin d'immediat. 

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 3 de gener del 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada