divendres, 7 de març de 2014

7 març 1939. Moral i Querol.

Avui en el meu petit llibre-blog de notes hi faig aquesta anotació en francès -en francès mal escrit, perquè no sé encara prou bé aquest idioma per escriure'l correctament-: "Us demano, Srta. (era dirigida a la infermera francesa del Dispensari, que em dirigia), que procureu fer el necessari per tal que sigui dels últims de sortir d'ací on sóc empleat, atès que espero un d'aquests dies tenir noves de casa meva, de la meva dona a Barcelona, i que ha d'haver tingut un nou fill meu..."

A l'Hospici no hi estic gens malament. L'ambient és força simpàtic. Amb palla i amb no sé quina altra classe d'herbes m'he fet una pallissa, i tinc un llit que ni un reiet... El vespre, quan hem sopat, abans d'anar a dormir, els empleats i els metges anem a casa de la Conserge de l'Hospici, una vídua amb dues filles grans. Hi escoltem la ràdio. Així els fem companyia i, asseguts al voltant d'una gran taufla rodona de menjador, fullegem la premsa diària del Departament i escoltem música. Quin canvi per a mi!

Començo de tenir una preocupació: el meu vestit. Em dono vergonya de la manera que vaig vestit i vull mirar de fer diners per poder comprar quelcom que m'arrregli un xic. És un fet ben provat que compta molt als ulls dels altres anar ben vestit o no...

El grup del vespre el formem el Dr. Ponseti, el practicant Domínguez, el dibuixant Bofarull, un altre dibuixant madrileny i jo.

Els dos artistes són molt ben considerats per les autoritats ja que es dediquen a fer els retrats de tota la família.

En la conversa d'avui una nova preocupació ve a omplir les nostres penes: es diu que les autoritats franceses pensen liquidar els Camps d'aquí. Per tant, l'Hospital haurà de desaparèixer i tothom serà destinat als Camps definitius construïts per a això. Com que una mala notícia no ve sola, avui he rebut una carta d'Andorra en la qual el meu amic em diu la impossibilitat de fer-m'hi anar.

Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945)
(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada