dijous, 3 d’abril de 2014

Carta d'Agustí Bartra a Carles Pi i Sunyer. Final de dietari.

Camp de concentració d'Argelers sur Mer, camp nº 7 bis, 3-IV-39

Sr. Carles Pi Sunyer
París

Estimat amic:

L'amic Pere Puig -que com segurament deveu saber es troba en aquest camp- m'ha facilitat avui la vostra adreça i m'ha dit que en Garcia Castellet havia estat a la seva barraca on, entre altres encàrrecs, deixà el que se'm digués que pensàveu en mi i que la situació començava a permetreu-us fer alguna cosa. Sigui quinsigui el resultat del que feu, us agraeixo profundament el vostre interès.

No sé res absolutament d'estimats amics de Barcelona, que és de suposar que pogueren escapar-se. Podríeu dir-me alguna cosa de Francesc Domingo, Alfons Maseras, Ramon Vinyes i Oller i Rabassa? Fa algun temps vaig adreçar-me al Casal Català de Perpinyà preguntant si sabien alguna cosa d'ells, però no he rebut cap contesta. 

Penso sovint en el futur de l'espiritualitat emigrada de Catalunya i en la necessitat d'una unió de tots dintre una agrupació que ens agermanés i ens representés. No sé si s'ha fet alguna cosa en aquest sentit. Us ho suggereixo bo i expressant-vos que desitjaria amb tota l'ànima que fóssiu vós qui pogués realitzar aquesta tasca. 

Després de molts dies de vent o de pluja, avui disfrutem d'un dia ben bé primaveral. La primavera hom la sent en la tebior de l'aire i hom la veu en el color del cel només, car aquest camp està situat tot al llarg de la platja. L'esguard, però, se'ns en va cap a terra endins, en direcció al blanc Canigó on s'aixequen llunyanes arbredes i la terra deu florir. La capa vermella dels espahís ens aconsola, en part, de l'absència de color... *

Resta com sempre vostre i de Catalunya, 


D'en Janés, sabeu quelcom?

* Bartra va recollir aquestes impressions en un poema, datat a Argelers l'abril de 1939, que va aparèixer traduït a L'Avenir Agathois, d'Agde, el 27 de maig de 1939: "[...] Tout le monde ignore ce qu'on donnerait pour voir / un arbre! / Mais tout le monde sait que la seule couleur / du printemps se trouve cachée dans le / manteau des spahis qui nous surveillent... (Traduction d'un émouvant poème écrit par un jeune poète catalan, actuellement interné au Camp d'Agde)". Aquest poema no es troba recollit en cap llibre de Bartra

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada