Casual

Hi ha coses que no són casuals, per molt que ho semblin. A un extrem del Vallès Oriental, un cantautor pop i arrauxat, en Joan Colomo, ens indica El camí. I canta: “Però jo vull córrer molt, jo vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer geeeent....”. Una altra dada poc casual: en Colomo és de Sant Celoni, un dels grans llocs encantats de la comarca, i amb la seva veu saltironejant ens fa ballar i somriure, que són receptes mèdiques per trobar-se millor. I així, ballant i somrient, arribem a l'altre extrem de la comarca: Parets del Vallès, estesa de corbates, un paisatge que podríem dir poc “casual” -en anglès-, la inauguració d'una nova planta de l'empresa Grífols. Aquesta és una empresa farmacèutica que ha anat amb el vent i ha conegut altres terres i gent, amb inversions a Catalunya, Estats Units, Suïssa, Saragossa, Múrcia i Bilbao. El guió d'una inauguració sol ser previsible. Però Víctor Grífols, empresari del preuat Ibex-35, que no gasta pèls a la llengua, no és dels que corre a fer-se fotografies de quedar bé amb el Príncep, el Rei i qui faci falta. No és dels que participen del discurs de l'apocalipsi. Grífols no sembla disposat a fer el remake de La escopeta nacional, ni entén la democràcia com el dictat dels grans empresaris. Grífols diu al president de la Generalitat: “no s'arronsi”. I, per un moment, mentre tallen la cinta inaugural, se sent una veueta: “però jo vull córrer molt, jo vull anar amb el vent...”

(Article publicat el divendres 4 d'abril de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)