dissabte, 24 de maig de 2014

No-lloc


Hi ha llocs identificables, que serveixen per alguna cosa concreta. I després hi ha els no-llocs, les raconades sense una funció clara, o, si la tenen, amb una funció que és passatgera, provisional. En el viatge en tren de la Garriga a Barcelona, m'agrada embadalir-me en un decorat específic: el gran no-lloc que s'estén de Granollers-Canovelles a Parets. Aquesta part del trajecte és com un no-lloc d'un alt valor simbòlic. De l'estació de Granollers-Canovelles en avall toca un decorat fet d'elements solts, sense context, com si un vell asteroide hagués esclatat per la zona i hi hagués deixat les restes del naufragi. Restes que ens diuen coses: les lletres grans de l'edifici de la “Tresorería General de la Seguridad Social” (seguretat social sona a broma de mal gust), els intestins de l'antiga fàbrica de sabó, els canyissars que hi posen un toc sinistre, el darrere de les petites fàbriques, munts de palets de fusta, les ruïnes d'una indústria desballestada, les vies que desemboquen a Pastes Gallo, una fàbrica groga, les teulades clivellades, el pas a nivell, les clapes d'arbustos, dipòsits rovellats, contenidors abandonats; l'hotel, les indústries, l'aparcament i els arbres que havien de servir al Circuit...I finalment, abans de vorejar el barri de Can Tabola i el cementiri de Montmeló, la imatge que més m'agrada: l'esquelet d'una porteria de futbol deixat a la babalà, sense camp per córrer, sense que ningú hi pugui xutar. Una porteria que no dóna enlloc.

(Article publicat el divendres 11 d'abril de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada