Dansar

Hi ha un moment en què el coreògraf i ballarí Joan Serra comenta que l’escola bressol descuida l’expressió del cos. “I és una putada perquè és quan el nano descobreix la vida, comença a caminar, comença a saltar i a més a més, ve d’un estat on el llenguatge corporal és el primer.” Abans ha dit: “el cos és l’instrument per ser un bon metge, per ser un bon fuster, per fer qualsevol cosa”. Tot això ho afirma en el reportatge del programa La Sonora, que es va passar al Patronat de la Garriga dissabte passat, com a homenatge al coreògraf. Després, dues alumnes de l’escola de música de la Garriga van recordar-lo amb uns textos emocionants que revelaven el caràcter especial d’aquell “mestre diferent” que havien tingut. I després, va venir la segona gran revelació: l’espectacle de dansa “La Via Crucis”, de la Factoria Mascaró, de la qual era coodirector Joan Serra. Jo, que no sóc públic de dansa, vaig xalar davant aquella barreja vibrant de folklore i dansa i moviment corporal que et captiva, que t’agafa de la mà, se t’endú lluny i no et deixa anar ni un instant. Si ho volen comprovar per vostès mateixos, el 22 de març la Factoria Mascaró ballarà a Sant Esteve de Palautordera, on Joan Serra va viure molts anys. Jo, d’aquell dissabte, m’enduc aquesta revelació i l’agraïment perquè segueixen ballant. Perquè l’endemà les gitanes de Sant Esteve i de l’escola de música de la Garriga van fer festa grossa a la plaça, com convé. I perquè –nota mental– tornaré a veure dansa.

(Article publicat el divendres 14 de març de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)