Gitanes

Mai n'he ballat. Podríem convenir que mai he tingut una traça especial per ballar (Ep, però tot pot arribar!). Tanmateix, les gitanes em cauen bé. Aquella entrada fent voleiar el mantell, el mocador o el braç sempre m'ha semblat una glopada d'energia. Per fer xerinola i un xic el burro, qui no l'ha imitat, saltant entre amics? Els bots feliços d'entrada, com a primer graó de la gresca que puja. És l'alegria que van transmetre les gitanes de Sant Esteve, on el cap de setmana passat van homenatjar el coreògraf i ballarí Joan Serra (1947-2013), que hi va viure molts anys. A Sant Esteve van recordar-lo ballant, oferint el ball d'homenatge que havia creat amb Jaume Arnella el 2009. Si era una celebració veure'l ballar, no hi havia altra manera de celebrar-lo. Vaig veure'l ballar una vegada a la Garriga, saltironejar harmònicament en aquest ball d'homenatge i en el ball de cintes. Acompanyat d'Arnella, va ser una imatge d'una estètica inoblidable, impactant, que ara he vist condensada en el títol d'aquest documental: “Els peus són el llapis del meu llenguatge”. Hi apareixen alumnes de l'escola de música de la Garriga, a la qual va estar vinculat per a recuperar el ball de gitanes. Demà el passaran al Teatre El Patronat de la Garriga, on, a més, un espectacle de la Factoria Mascaró li retrà tribut. Les gitanes del Vallès es donen les mans en agraïment a Joan Serra. Belluguet, el llapis segueix dibuixant formes i festa perquè l'ànima se sàpiga desperta.

(Article publicat el divendres 7 de març de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)