diumenge, 15 de juny de 2014

Vorera


Algunes obres poden semblar un petit pas per la humanitat, però són un gran pas per al poble que les fa. “L'Ametlla ampliarà les voreres als carrers Torregassa i Pompeu Fabra”. Són els carrers més cèntrics de l'Ametlla, d'aquell centre d'una singularitat inescrutable. Ho vaig comprovar una tarda que vaig anar a peu de la Garriga a l'Ametlla. L'objectiu no era fer un treball de camp, però s'hi va convertir. Vaig intentar refer el camí antic que feia Xammar per anar a escola a la Garriga, que és, en definitiva, el camí antic entre un poble i l'altre. Però quan era l'hora d'anar entre camps, em va fer por equivocar la drecera, i vaig fer a peu el tros de carretera entre arbres. Un desastre. Però el pitjor va ser l'entrada al poble, al qual vaig endinsar-me a través d'una urbanització. Gairebé inevitable. Em va rebre una vorera esquifida, que ja no em va deixar fins que vaig arribar a la Sala municipal. Carrer Torregassa amunt, em sentia menuda, menuda al costat de grans cotxes que palesaven que el simple vianant no hi és gaire benvingut. Un poble fet només per als cotxes. Una sensació extravagant. Ho diu algú que si alguna cosa sap és arribar als llocs a peu. Per sort, els temps estan canviant. Encara que em mireu com si m'hagués grillat, petits retocs com aquest poden portar grans avenços: qui sap si els qui fins ara no s'aturaven en un tros escarransit, després, des d'allà, arreglaran el món. Doneu-me una vorera ampla i canviaré el món.

(Article publicat el divendres 2 de maig de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)

* Foto de Ramon Ferrandis: el carrer Torregassa, a l'Ametlla del Vallès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada