A mesura que et fas una mica més gran identifiques més clarament el mecanisme del caos. I que l'evolució és un concepte d'una relativitat insultant. L'altre dia aquest diari deia que el Turó de l'Home tornaria a tenir meteoròleg permanent. El 2004, quan van fer-ne marxar l'aleshores observador, Miquel Meseguer, em va tocar pujar per aquest diari al Turó de l'Home per parlar amb ell. En aquell moment semblava tant clar que no hi havia altra sortida que fer-lo marxar. Dalt del turó, les coses s'haurien de veure més clares. Però tampoc. Entremig, s'han perdut alguns anys de recollida de dades. Ara bé, la relativitat insultant no queda aquí. Resulta que en el mateix diari on sortia la notícia del meteoròleg del Turó de l'Home, apareix la nova configuració de poders a l'Ajuntament de Lliçà: l'afer “personal” pel qual deixava el partit una regidora socialista del govern ara s'ha convertit en un afer polític, que és el que era, i el govern del PSC ara necessita l'ajut de CiU per no quedar en minoria. Un equilibri més dins la llarga tradició de giravoltes de Lliçà. Amb aquest context i tant ball de giravoltes, és lògic que certes notícies te les miris d'una altra manera. Unes pàgines més endavant, diu que al Montseny comencen les obres per asfaltar el camí de Sant Marçal, cosa que ha tingut una forta oposició pel seu possible impacte en una zona protegida. I no ho sé, però em pregunto si aquest camí asfaltat no durà, en realitat, també, massa giragonses.
(Article publicat el divendres 16 de maig de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)
* Imatge del ball de giravoltes, dels gegants de Granollers, a la festa major del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada