dimarts, 29 de juliol de 2014

Penèlope

Els episodis de robatori de coure recorden la història de Penèlope. L'últim capítol va ser el robatori de cablejat a Granera, que el va deixar sense telèfon. És la cinquena vegada en un any que pateixen un furt d'aquesta mena. Els lladres es van entretenir tranquil·lament de nit a pelar els cables i deixar escampat en el boscam el seu recobriment. I ja està. Un poble sense telèfon al 2014. Penèlope desfeia de nit allò que teixia durant el dia, mentre esperava el seu Ulisses. I així, mentrestant, anava entretenint els pretendents que li feien la gara-gara. La versió deconstructiva de Penèlope tenia, encara, un a fi de bé. El robatori del coure ara sembla convertir-se una plaga contra la qual, tanmateix, hi ha d'haver algun tipus de fre. No pot ser que els trens de rodalies vagin tard, com de costum, en els típics matins de pluja, perquè algú ha robat el coure. Ha de ser possible que les coses rutllin sense que es vagin desballestant embolcall, contingut i bous i esquelles. Hi ha d'haver una manera, no? També és veritat que la pràctica del desballestament s'ha convertit en un exercici gimnàstic en aquest país. Desballestant per tot. Amb exemples arreu, encara sembla que el robatori del coure sigui un mer entrenament. Penèlope va poder engatussar els pretendents pesats. Ara, a aquestes alçades, amb tantes Odissees recorregudes, hem de poder imaginar un país que no només tingui coure i telefonia segurs, sinó també unes mínimes garanties i mires.

(Article publicat el dijous 29 de maig de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada