dimecres, 30 de juliol de 2014

El porter


Penseu en la vostra feina. O amb la colla amb qui feu de diables, futbolistes, bastoners o agitadors. Penseu en el vostre entorn més proper, amb qui intenteu empentar la roda. Penseu el que n’espereu dels altres, el que feu vosaltres. Penseu en la decepció de quan l’altre no ha fet el que havia de fer (o això us sembla). Penseu si vosaltres heu fet tot el havíeu de fer, o tot el que volíeu fer. Sí, són quatre pensaments una mica de mal fer, una mica incòmodes, perquè ens tusten una mica la pròpia fragilitat. Tot això m’ha vingut al cap arran de la notícia sobre el llibre d’autoajuda per a porters que ha publicat el porter de l’Esport Club Granollers, Joan Cañadas (una notícia extraordinària, d’altra banda).“La idea del llibre és intentar millorar el rendiment del porter a partir d’un treball mental. Si aconseguim recuperar l’equilibri emocional i la confiança després de cometre una errada, rendirem més i farem més servei a l’equip”, explicava l’autor. La porteria és aquell espai inestable de la infantesa, on, en general, amb el partit a punt de començar, ningú s’hi volia posar: o es feien torns, o s’hi posava el més patata o bé el que sentia una vocació. Però quan la teva feina és aquesta, aturar gols, què? És més: No ens hauríem d’aplicar els dubtes que li ballen al porter -la relació amb els companys, els ànims, la mútua seguretat i comprensió...-, enlloc d’esperar que d’altres ens parin els gols? Penseu si mai heu sentit la solitud del porter.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU de Vallès Oriental el divendres 6 de juny del 2014)

* La foto és de Griselda Escrigas, d'EL 9 NOU.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada