Primer dia

Hi ha un dia que és el primer dia de la tradició. Sovint aquest primer dia és el menys recordat, perquè la tradició ja ha arrelat i rutlla sola. Però algú l'ha començat i ha pensat que allò valia la pena de repetir-ho. He llegit amb molta alegria la notícia publicada en aquest diari sobre “la batalla de Montornès, el musical”, que trasllada a les arts escèniques la història de la revolta remença que va tenir lloc en aquest poble al segle XV. Sí, sí, a Montornès s'han empescat un musical sobre un episodi que és tant propi com singular! De fet, en aquest poble les figures dels gegants ja són en Bartomeu Sala i en Pere Anton, el pagès i el senyor feudal que es van enfrontar fa segles i ho van tornar a fer el cap de setmana passat. A casa encara tinc una samarreta de quan començava a fer de periodista i vaig haver de cobrir una notícia d'un aniversari dels gegants de Montornès. Diria que era fa 15 anys. La samarreta té algun forat, però encara fa el fet. Després de l'èxit d'aquesta primera edició del musical, si tot va bé, que hi ha d'anar, d'aquí a 15 anys les lletres i músiques d'en Bartomeu i en Pere Anton circularan amb plena naturalitat. Però abans que passin aquests 15 anys, un moment d'agraïment per al primer dia, per tots els que hi han pensat i s'hi han abocat. Perquè pobles tan trinxats com Montornès també es refan i s'aixequen amb obres com aquesta.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU de Vallès Oriental el divendres 13 de juny del 2014)

* La foto és de l'Associació Fotogràfica de Montornès i n'hi ha més aquí.