Goodbye

Escric aquest article a uns set mil quilòmetres de Catalunya, a la vall del riu Hudson, que seria com quatre mil Congost a l'Amèrica profunda. No us preocupeu, hi faig una residència literària i ja em començo a fer amiga de cérvols i fures. La distància -com més irònica, millor- va bé per enfocar i, com pertoca avui, mirar el cabàs d'endreces. Fa cosa de quinze anys vaig començar a col·laborar a EL 9 NOU, una canalleta d'enrogir fàcil que no en tenia ni idea de res. Després vaig entrar a la redacció i vaig conèixer una gent cabdal perals anys en què aprens què és això del periodisme. Bons professionals i bona gent. I després, una altra volta de l'atzar m'ha permès fer durant gairebé quatre anys exactes la columna de la contra. Ara la deixo per una simple equació del temps (oh, no hi ha teoria de la conspiració!), però la deixo contenta. Pel temps de fer aquest exercici divertit i deliciós, d'haver pogut tractar i dir tot el que m'ha plagut, de trobar lectors fantàstics (us he d'anomenar, marona, Eugènia, Rosa de Can Perris, Centelles...) i tots els qui no conec però alguna estona heu mirat encuriosits la darrera pàgina: creieu-me, que no us vinguin amb falòrnies, la curiositat mou el món! Em deixo moltes històries i personatges per escriure i ara sé que voltant pel Vallès -això d'Amèrica és passatger- em seguiré fent a sobre articles de la contra. També sé que trobaré a faltar el tancament del dijous. Goodbye i bona sort!

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU de Vallès Oriental el divendres 19 de setembre del 2014)