diumenge, 30 de novembre de 2014

Tastar-ho


Sabeu que les candidatures que aspiren a ser declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco molt poques vegades parteixen de la gent, de la base? Sabeu que un cas excepcional en aquest sentit és la candidatura del Priorat, que s'hi presenta com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània? Sabeu que el Priorat s'hi presenta, per tant, amb ganes d'ensenyar, valorar i treure profit de la seva singularitat paisatgística, cultural i agrícola? Sabeu que aquesta comarca només té uns deu mil habitants? Sabeu tota la feina que està fent l'associació Prioritat, que és la que encapçala aquest moviment tan original i ample? Sabeu que al Priorat arriba gent d'arreu del món que pregunta per la producció de vinyes, pel vi, per com s'ho fan? Sabeu que reinventen tradicions i estan en contacte amb alguns dels principals elements relacionats amb el discurs del territori i la cultura? Ara que és època de relats, sabeu el relat enorme que estan construint al Priorat?


Tot això són, entre d'altres, algunes coses que jo no sabia fins fa quatre dies. Ho entens tot si trepitges i veus els camins, la pedra seca, les vinyes, els bancals del Priorat, si escoltes l'embranzida, el convenciment i la imaginació amb què expliquen aquesta candidatura. Ho entens tot i et fas, encara, una altra pregunta: no hauríem de valorar i empènyer molt més iniciatives sorgides, com és el cas, del territori, que plantegen una mirada llarga, netament enllà? El tan sovint bandejat rerepaís és alguna cosa més que el calaix de sastre de nuclears o casinos a preu i llei de saldo. Hi ha gent que lluita contra aquest calaix de sastre que sovint es posa en evidència per la mirada curta d'alguns dirigents del país. Hi ha gent que fa país arrelant en una comarca de grans possibilitats, que la vol fer avançar a través del reconeixement del seu paisatge, història agrícola i patrimoni cultural. El futur i la modernitat també són això. Trepitgeu aquells camins. Tasteu els vins de la DO Montsant i del Priorat. Us semblarà obvi fer aquestes afirmacions, però el gust, sempre que se'n tingui, no enganya.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 11 de juliol del 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada