diumenge, 7 de desembre de 2014

Mentidetes


El dia de Sant Jordi duia un bombó al bolso. D'aquells oblits que queden al racó d'una butxaca fins que algú et recorda que hi és. En aquest cas, un cul. En un dinar editorial a peu dret, al sol, algú va tenir la pensada d'asseure's distretament sobre el bolso, que havia deixat en un sofà. Quan vaig anar a recuperar-lo, presentava una taca que només vaig associar a algun vessament imprevist, fins que vaig obrir el compartiment del bombó. El panorama era esgarrifós. El bombó, que era protagonista de diverses novetats per aquell Sant Jordi, havia tingut, per a mi, un efecte més aviat aspre.

Aquest primer paràgraf és per fer una metàfora d'estar per casa: el bombó esparracat a la bossa és la imatge del doble fons de les coses, que mai són el que semblen, que sempre són més complicades, per molt que s'ensucrin indiscriminadament i esbiaixada. Per molt que es gastin els tòpics de glucosa fins al ridícul. Això és el que ha passat amb aquest videoclip viral de l'Ajuntament de Barcelona –Living Barcelona–, que no se sap ben bé què pretén vendre. Volen ensenyar una noia maca a qui la gent regala coses i treu a ballar? Volen exhibir racons de Barcelona típics, desconeguts o irreals? Tot això ho volen mostrar a turistes o a barcelonins? Ja hi pensen, en els veïns que se senten expulsats de la ciutat aparador convenció per a tots els altres? Living o leaving Barcelona? És la mateixa sensació de ridícul i de mentideta de quan una noia recautxutada intenta vendre pneumàtics per la tele o arriben els detergents del futur per solucionar-te totes les taques. Les taques! El bolso va necessitar una posada en remull per eliminar fins a l'última estalactita de xocolata. Aquesta va ser una altra imatge reveladora: hi ha obres que no surten per Sant Jordi, que no porten xocolata i que, en canvi, són un bombó. Ara em vénen al cap dos títols poc sospitosos d'excés de glucosa: Cor mentider, la nova novel·la de Marc Cerdó, i Putes i consentits, l'antologia poètica d'Antonina Canyelles, ara reeditada. No porten xocolata i no deixen taca, sinó que fan forat. Com la ciutat que no és d'aparador.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 27 de juny del 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada