diumenge, 15 de febrer de 2015

Avinyó


Tres hores i tres quarts separen Barcelona d'Avinyó en TGV. Però la distància és molt més gran. La distància entre els dos països –entre França i Catalunya o entre França i Espanya, vostès trien– és molt més gran des del punt de vista de fonaments culturals, polítics, d'hàbits... Hi ha coses que en un cantó dels Pirineus es donen per sabudes i a l'altre, no. A l'altre cantó no són sabudes i s'han d'explicar, sempre amb una pota arrossegant. Aquests dies hem vist les contradiccions de França i la République, l'esvoranc entre la grandeur i la banlieue. Són ferida oberta i profunda. Però en qualsevol cas, molts detalls ensenyen que nord enllà hi ha tota una altra cosa: silenci als restaurants a l'hora de sopar o dinar; horaris ordenats i civilitzats; diaris que des de seguida de l'atemptat contra Charlie Hebdo s'interroguen sobre com explicar-lo als infants; diaris que es pregunten sobre la cobertura que n'han fet, si s'han extralimitat o si han acceptat massa barreres.


Un exemple concret: dos dies després de l'atemptat a la revista satírica, Le Monde dedicava un dossier al nou llibre d'Houellebecq, Soumission, un terratrèmol, amb dos escriptors contrastats donant opinions confrontades sobre aquest llibre. Un d'ells era Carrère, un altre gran de la literatura francesa, que posava en context i dins d'una tradició aquesta obra. Lluny de la simple astracanada que aquí tant crida l'atenció a certs lectors que s'apropen a Houellebecq per pura façana estètica. Era un dossier que oferia un veritable panorama de debat. Aquí, com a màxim, quan algú dóna la seva visió personal i intransferible, en no ser fàcilment etiquetable (amb qui va, aquest?) és titllat de prepotent. Aquí l'astracanada crida l'atenció. I en canvi, l'ambició, el discurs estructurat i lúcid es confon amb supèrbia. Un amic em diu sovint que el gran triomf del cineasta Albert Serra ha estat anar a vendre les seves pel·lícules, primer de tot i abans que res, directament a l'estranger. S'entén. A Avinyó el propietari d'una botiga de vins em va dir que havia llegit que havien de fer un nou TGV que retallés la distància entre Avinyó i Barcelona. No me'l vaig acabar de creure.

(Article publicat al diari El Punt Avui el divendres 16 de gener del 2015)

* Dues fotografies d'Avinyó, del 9 i 10 de gener d'aquest 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada