'Foot-ball'

Cesc Gelabert és una personalitat creativa fascinant. En les entrevistes que li he vist desprèn un magnetisme, una idea completa i convençuda de la dansa, una força generadora i lúcida que no admet dubtes. Per algú neòfit en aquest àmbit com jo, escoltar-lo és apassionant. Veure'l moure's, encara més. Per això l'altre dia, al TNC, l'experiència va ser completa: vam veure l'espectacle Foot-ball, on ha inventat una coreografia que fon dansa i futbol, i vam enganxar un debat posterior on va detallar l'elaboració gairebé “esquizofrènica” d'aquesta singular proposta. Aquell vespre, si d'alguna cosa jo tenia la impressió que hi entenia, era de futbol. Però, curiosament, l'espectacle va ser doblement revelador: els ulls se me n'anaven cap a accions futbolístiques que mai havia percebut amb tant de detall ni amb tota la seva plasticitat, aïllades del partit; i, al mateix temps, mai havia vist la dansa així, com exhibida amb les venes obertes, fins i tot alentida a estones, com volent-se explicar millor. Tot plegat et sumia en l'encís del moviment, en el paladeig de cada moviment de futbol i dansa. Foot-ball té instants memorables: la desconstrucció del penal, amb les quatre mil coses a tota velocitat que passen pel cervell del futbolista; l'homenatge, segon per segon, al gol de Messi contra el Getafe; l'instant plàstic d'una defensa marcant el fora de joc que després és una barrera davant d'una falta; els controls aerostàtics de Xavi o Iniesta.

En el debat, em va agradar molt que Gelabert digués que un dels seus ídols era Benítez, un desconegut; que el més dansístic dels futbolistes era Cruyff; que Puyol era més bo que els davanters perquè “s'imagina què farà el davanter i s'hi avança”. Potser els ulls no donaven l'abast a agafar-ho tot, vídeos, jugadors-ballarins, música; potser caldria tornar-lo a veure –tenen temps fins a aquest diumenge! Però l'experiència ratificava l'afirmació de Pasolini que encapçala el full de mà: “El futbol és un llenguatge en el qual els jugadors escriuen els signes amb el seu cos.” Diuen que el moviment es demostra caminant. En català correcte, passa'l, direm que es demostra amb Gelabert.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 30 de gener del 2015)