dimecres, 9 de setembre de 2015

L'escala


L'escriptora nord-americana Alice McDermott diu que de la família en pots extreure totes les històries que vulguis. Ella ho ha fet en moltes novel·les, com la darrera publicada en català, Algú (Minúscula). Algú recull la història de vida d'una dona normal i corrent, Marie, filla d'immigrants irlandesos a Brooklyn, als anys vint. Les marques d'aquest entorn i família es fan paleses en els principals moments de la seva vida. Segurament les dificultats d'una dona ordinària dels anys vint per sortir de la seva escala (Historia de una escalera, de Buero Vallejo, em va marcar d'adolescent) són molt més grans que les d'ara. No obstant això, em sembla que ara s'articula un curiós engany: sembla que ningú vingui de bona família, que ningú hagi estudiat a les millors escoles i universitats a les quals sols estudien uns quants; sembla que tothom tingui els mateixos problemes per anar tirant i que s'hagin socialitzat els entrebancs. S'ha confós l'intent –només intent– de fer rutllar un sistema públic amb el fet que tothom disposi del mateix nombre d'oportunitats. I no és així. El súmmum d'aquest decalatge en les oportunitats és el sistema educatiu, una ESO que iguala per baix, que fa que hagis d'esperar el de darrere i tothom tingui l'oportunitat, això sí, d'acabar amb les mateixes mínimes nocions d'estar per casa. I ho diu algú que ha sortit, amb orgull, de l'ESO.

En aquest país la diferència de cognoms, la distinció de procedències segueix marcant una dissemblant distribució de les oportunitats. Parlem d'oportunitats, no de passar comptes amb qui ve de bona família i amb qui no, ni de voler semblar més tirat del que s'és realment, ni de socialitzar l'estètica de la precarietat. De vegades, alguns discursos bonistes s'aboquen a aquesta estètica, sense més contingut. Tenir xarxa o no tenir-ne, tenir les espatlles cobertes o no tenir-les-hi segueix marcant un abisme. Reconèixer aquests grinyols del sistema seria un primer pas. Però ara sembla que ningú ve de cap família, que tot és casualitat i que tu els has d'aguantar les lliçons socials més vàcues com si no te n'adonessis.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 28 d'agost del 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada