dimarts, 8 de setembre de 2015

Posar nom


Tothom sap que posar noms a les coses és la manera de pensar-les, identificar-les i fins i tot canviar-les. Per això, el llenguatge políticament correcte ha fet molt de mal. La seva versió d'ara, una mena d'elevació gallinàcia amb conceptes clau que han caigut en gràcia (casta, empoderar, confluència, elits extractives...), sortida de segons quines boques no deixa de grinyolar. Com que no tenim altra via d'acostar-nos a la realitat que dient-la, trobo que els pares haurien de parar més atenció als noms que trien per als fills. És veritat que hi va haver una època en què el panorama dels noms al país es resumia amb aquesta dita: “De Joans, Joseps i ases n'hi ha per totes les cases, i de Maries, fins a les escombraries” (amb perdó per les Maries). Jo tinc un nom prou comú perquè esdevingui innocu, cosa que, de vegades, no és un mal negoci. En l'època d'aquesta dita es posaven noms d'aquells que duien una mica de mala idea: Assumpció, Engràcia, Immaculada...
L'altre dia, mentre esperava el tren, vaig sentir aquesta curiosa presentació d'una dona amb una altra: “Com et dius?”; “Iocasta”, “Ah, Casta?”, “No, Iocasta”. Imaginin, a dia d'avui, dir-se Casta! És gairebé com dir-se Angela Merkel i no ser Angela Merkel. Ophelya Ade, una immigrant ghanesa que s'està en un centre de refugiats a Hannover, en espera de rebre asil, va decidir posar a la seva filla Angela Merkel. Ophelya Ade va dir als periodistes que ho feia perquè la cancellera alemanya era “una gran dona”. Més enllà dels motius i la idoneïtat del nom, no és un cas aïllat: un company del diari m'explica que a escola va anar amb un noi que es deia Bronson, per l'actor amb posat de dur. El que segurament no sabien els pares d'aquest noi és que Charles Bronson va néixer a Pennsilvània com a Charles Dennis Buchinsky i que va canviar el cognom per Bronson perquè en l'època del senador McCarthy i la seva caça de bruixes un cognom que sonés eslau a Estats Units –aquest era d'origen lituà– ja era sospitós de comunista. De tot plegat, el que no ha canviat encara és que d'ases n'hi ha per totes les cases.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 21 d'agost del 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada