dimarts, 14 de juny de 2016

L'estètica de la precarietat


Que tornen els tics dels 70 ens n'adonem fins i tot els que hem nascut després dels 70. Els tics tenen molt d'estètica, de cara a la galeria; i molt poc de contingut profund. Ara ha tornat a passar amb l'espiral generada pel desallotjament i aldarulls del Banc Expropiat de Gràcia. Un parell d'anys després del desallotjament de Can Vies, a Sants, s'han reproduït –o vomitat– etiquetes distintives de les opinions alineades, que tenen poc a veure amb el pensament propi.

Enmig del batibull de la polèmica cíclica, s'han tret a assolellar les contradiccions habituals (o tan habituals com ho eren als anys 70). Les contradiccions han aparegut en el govern d'Ada Colau però també en l'oposició que abans governava. Aquests maremàgnums solen fer surar falsos debats al voltant, per exemple, de la propietat. I aquí ja hi som pel tros. Alguns dogmes i alliçonaments queden entortolligats en la pròpia contradicció. Però com que un dels tics més forts de sempre és el de l'estètica, i als 70 i ara tira fort l'estètica de la precarietat, sembla que en aquest país ningú sigui propietari de res. Per no ser propietari, n'hi ha que semblen no voler ser propietaris ni del seu pensament i prefereixen adoptar la cuirassa tan en voga d'allò col·lectiu. N'hi ha que renuncien a tota propietat privada menys la seva. O són solidaris fins que els toquen la butxaca. I no cal anar a buscar polítics per trobar botons de mostra. A l'estètica de la precarietat imperant –no confondre amb la precarietat en si mateixa– li interessa que sistemàticament es demonitzi la propietat i que, per contra, s'erri el tret quan es parla de la qüestió de l'habitatge: el problema és ocupar segones residències? El desallotjament del Banc Expropiat? O els desnonaments a gent sense recursos ni xarxes d'ajut que tornen gràcies a la voladura de la llei d'emergència social? El problema són els 900 euros d'hipoteca –ep, però 900 euros de lloguer– o el decalatge entre el que costa un pis i els sous en aquest país. El pitjor no és que tornin els 70 sinó els tics totalitaris i totalitzadors d'una altra època. Segurament en realitat mai han marxat.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 3 de juny del 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada