La veu escrita
Passen les hores, els dies, les setmanes.El mes passat ja és molt de temps.El rellotge toca contínuament l'hora.El sol de març tot ho adoba.(No estem amb un lleó que trepitja els ocellsi té un lloro a l'orella.)Ara m'arrepenjo en una paret.He fet servir d'escombra aquests poemesper netejar racons del pensament.Alguna vegada m'he pintat de negre,però les frases han sortit directesi s'han convertit en una einade la tenacitat contra la pega.A partir d'un cert grau de poderel judici moral ja no és possible.Els interessos de les nacionsveiem que pugen sobre els drets humans.Venen com fan les cosesi no les coses que fan.La millor sort dels daus és no jugar-hi.Muntanya avall tothom entra a la dansa.No hi ha ningú que traci una muralla.Els catalans preguntemi els forasters no contesten.Per això sóc dels qui creuen que l'aigua és trista.Veig en els sorollsla prolongació de les paraules.Encara som lluny d'un cel sense núvolsi a la terra els déus estan en males mans.La santa obediència al servei de quino és sant poc sembla una virtut.Als llibres sagrats hi surten cucsque s'alimenten de lletra morta.Quan estic pensatiu m'agrada tenir obert.No puc afegir res mésa la veritat que porto dintre.
Joan Brossa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada