13 de gener de 1939.

El dia 13 de gener des del meu observatori vaig poder veure durant molt de temps, com a la vall s'anaven desplegant grans masses de forces enemigues per atacar les nostres posicions de la serra de Prades. Per tot arreu es veien batallons que amb grans banderes avançaven fora de l'abast de la nostra ja quasi inexistent artilleria.

(...)

Vaig establir el meu lloc de comandament a uns dos o tres quilòmetres de Valls i a mig camí va arribar un oficial d'enllaç de Modesto amb l'ordre, que jo ja esperava, d'un replegament general de l'exèrcit de l'Ebre sobre el riu Gaià. En aquest moment se sentien les campanes de les esglésies de Valls que anunciaven l'ocupació de la ciutat per l'enemic. Immediatament van sortir els meus oficials cap a les meves unitats a repartir l'ordre. Altre cop havíem de retrocedir de dia i amb rapidesa, ja que Valls es troba només a 21 quilòmetres de distància de Tarragona, o sigui del mar Mediterrani. Per una bona carretera que va recta, de nord a sud, una columna motoritzada podia tallar la retirada, tant del XVè com del XXIVè Cos i, fora de la guàrdia del meu lloc de comandament amb alguns blindats, no teníem en aquella direcció cap força organitzada. Sembla que al final del dia algunes tanquetes enemigues van arribar, efectivament, a Tarragona des de Valls, però no van ocupar la carretera, que va quedar lliure per a les nostres forces que van sortir de l'encerclament en una nit de tremenda confusió.

El general Tagüeña (general republicà).

Text recollit dins de La batalla de l'Ebre 

i La caiguda de Barcelona, 

d'Estanislau Torres
(Pagès Editors, 1999)