Ara que ja fa més d'un mes...

de la gran manifestació contra la sentència de l'Estatut i abans no ens engoleixi -del tot- el setembre de campanya electoral, potser faci bo de clarificar què va ocórrer tot just el juliol passat. Clarificar és una manera de dir, és clar. Sembla que tot vagi molt de pressa per anar, segons com, no se sap cap a on. O també sembla que la memòria, personal, col·lectiva i de país, sigui fina, fina. O que un Tomasi de Lampedusa reviscolat vulgui reivindicar-se xiuxiuejant amb veu d'ultratomba: "cal que tot canviï, perquè tot continuï igual". Va no, oi que no?

Coses d'un mes de juliol mític

Un regidor socialista apuntava al seu Facebook, després de la victòria de la Roja a les semifinals del Mundial: “Rabia, a algunos les da rabia”. Després de rebre un ganxo de comentaris, precisava que estava cansat que es barregés esport i política. Per sort, ell no ho va fer, i no se li va ocórrer anar a cap manifestació durant el mes de juliol. Un juliol elevat a la categoria de mític per la tronadeta mitologia espanyolista a causa dels notables èxits esportius que han tingut. La combinació, en el temps, de la gran manifestació independentista i de les celebracions del triomf d'Espanya en el mundial han portat alguns al límit del col·lapse. Alguns han pensat que una cosa –la segona– entelava l'altra. (Per continuar llegint, clica aquí)