La càmera a estones tentineja i ara enfoca el poeta Pere Quart, reclenxinat i venerable barba blanca, que agita els braços enèrgicament acompanyant el crit ensordidor de les 3.500 persones que envolten el ring. «Llibertat, llibertat!» D’aquesta imatge ara fa 40 anys. Va ser a la sala Gran Price de Barcelona, dedicada als combats de boxa, un 25 d’abril de 1970. Va ser el primer Festival Popular de Poesia Catalana, conegut com a Price dels Poetes. En plena clandestinitat, Pere Portabella va enregistrar les imatges a trossos, perquè havien d’anar traient les cintes del recinte per evitar que les requisessin. En aquest país donat a tocar el violí per qualsevol efemèride, n’han sentit a parlar dels 40 anys del Price? Jo no, fins que vaig veure l’enregistrament al festival Poesia i +, organitzat per la Fundació Palau, a Caldetes, que va tenir l’encert de recordar un esdeveniment d’un enorme ressò per l’època, d’una gran reivindicació nacional i cultural, que és tot un. En aquell ring, ara fa 40 anys, hi van passar Pere Quart, Agustí Bartra, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Joan Brossa...Mixtura de passat i present del millor de les lletres catalanes davant de 3.500 persones. Uns dies després de la projecció del documental hi va haver la manifestació del 10 de juliol. Els crits de «llibertat» eren uns altres, ja ho saben. Només confio que d’aquí a 40 anys no es continuï fent com si res hagués passat.
(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 30 de juliol al 5 d'agost de 2010)
Fa impressió a 40 anys vista...i potser el més impressionant no és la l'escolta entre línies del públic que trenca en aplaudiments a crits de llibertat, la coqueteria d'en Pere Quart, o la de l'Espriu, més oculta però igualment grossa, el tremolor autèntic de Ferrater, les diccions dels nostres pares poètics...m'agradaria veure en Vinyoli, en Brossa...els temps eren el que eren, però els poetes construïen obres permanents..hi ha el llegat, i la cadena va generant baules, el pou no té fons, la corriola és infinita, i l'aigua no s'acabarà mai....
ResponEliminaVíctor Obiols