Ara és l’hora, segadors i vallesans, ara és l’hora d’estar alerta. Ha arribat un altre estiu d’atac ple a la terra. I on hi diu terra –i no territori, expressió ara tant de moda– hi heu d’imaginar uns grans camps de conreu. I on hi diu conreu hi heu de veure una vintena de famílies que hi viuen i en viuen. Al darrere d’aquestes famílies també s’hi divisa una determinada cultura, una manera d’utilitzar la llengua, un llegat que ens explica i ens defineix, encara. Ara és l’hora d’estar alerta davant l’esbudellament impune a què el traçat del Quart Cinturó sotmet la plana de Llerona. O davant la trinxada de Lliçà d'Amunt. I on diu esbudellament no hi llegeixin un “No al Quart Cinturó” abrandat i verd i sense alternativa. Podem acordar, amb matisos que caldrien per a un altre debat, que una infraestructura viària com aquesta és necessària. Ara, el que no podem acordar és una destrossa d’aquestes dimensions ja no d’un paratge estèticament agradable, sinó d’unes terres de conreu valuoses i rendibles com les de Llerona, que tenen al seu darrere la història i l’arrelament del món de pagès, amb el qual el nou-riquisme vol trencar qualsevol relació umbilical o remota.
La manera de perpetrar i publicitar el Quart Cinturó, el mutisme o el xiular a una altra banda dels polítics del “territori” han estat lamentables. És el bandejament, una vegada més, del món de pagès. Del pagès com si fos un imbècil condemnat a peça de museu (el tracte donat a Gallecs és museístic, per exemple) o com un element arraconat i folklòric que no serveix per a res.
No parlo de cap idea vague de verd neorural. Parlo de la zona que produeix la meitat de la mongeta del ganxet del Vallès Oriental. D’apostes personals de futur per Llerona. Això, amics, és economia i és cultura. Algú del Consell Comarcal del Vallès Oriental va tenir la pensada, bona pensada, fa uns anys, d’impulsar la denominació d’origen de la mongeta del ganxet. No pot ser que ara els mateixos que van posar el caramelet a la boca dels pagesos de Llerona, els mateixos que van vendre amb eficàcia la moto de la mongeta del ganxet, la nostra, l’ancestral, ara es desentenguin de tot plegat, ara facin l’orni davant d’un traçat que trenca conreus i explotacions i posa en dubte la viabilitat de moltes d’elles. No pot ser, perquè si és, si acaba sent, vol dir que l’exercici de cinisme quan es parla de “territori” és aclaparador.
(Article publicat al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental, aquest divendres 10 de setembre de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada