Algunes radiacions per passar el dia i l'octubre

~ Vent d'octubre. Cel d'asfalt. Carrera de núvols sobre el gran autòdrom.

~ Destruir allò que acaba de caure és ja construir -pensava...

~ Rats penats: en posar-se a volar sembla que obrin el paraigua.

~ El conill és dins la passadora. La mà del caçador s'allarga cauta, sàvia, com la mà d'un tocòleg, fins a establir contacte amb el conill, quiet, setinat, encongit com una ametlla dins la càpsula.

~ La magrana és una fruita explosiva, revolucionària. No es resigna a podrir-se dins un encongiment estèril i explota desesperadament.

~ Rostoll que anhela la navalla amb la barba descurada de sis dies...

~ La nit és feta per als àgils d'esperit. De nits fins els escarabats volen.

~ Aquell xofer inexpert no sap que en descargolar el tap del radiador l'amenaça un eixam d'abelles.

~ Margarida. La innegable fermesa dels seus pits em féu dubtar de seguida de la seva intel·ligència

~ El núvol negre en forma de sabata de futbol amenaça la bala rodona del sol.

~ L'home fabricà les primeres teules pensant en el pas ondulant dels gats.

~ Aïlla més un mur de 15 centímetres a l'Eixample que un bosc d'un quilòmetre al Vallès.

(de La klaxon i el camí, de Carles Sindreu, 1933. Reeditat per Acontravent el 2009, amb edició a cura de Carme Arenas)