dilluns, 25 d’octubre de 2010

Cagumcony

Donem voltes allà mateix.


Un vici estrany que cultivo de vegades, i sempre d'una manera massoquista, és el de fer un cop d'ull als blocs a Internet que escriuen regidors, regidores i regidorets del Vallès Oriental. Allà els subjectes d'aquesta categoria de la població aprofiten -legítimament- per fer doctrina. Dir-li doctrina política seria, en alguns casos, elevar-ho a una categoria inexistent. A banda de certes referències locals de caràcter més aviat escarransit per no caure en localismes, hi ha alguns exemples clars on el regidoret en qüestió fa uns circumloquis argumentatius extraordinaris per acabar, ves quina circumstància, defensant en tot i idèntica línia, sense moure ni una sola coma, les mateixes tesis que expulsa el seu aparell. Vull dir l'aparell del seu partit. Això pot abastar l'amplitud del cosmos i dels seus debats més enrevessats: des de quin és el detergent idoni per a la roba de color fins a la posició davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut; des de si és possible llepar-se el colze, si funda nòrdica de fibra o de cotó, fins a l'idoneïtat d'unes senzilles consultes ciutadanes (amb finalitats radicals, és clar). Encara que no ho sembli a primera vista, aquest exercici de quadratura del cercle és una autèntica obra d'enginyeria.
Però, a més, hi ha el llenguatge políticament correcte. O el que és el mateix: el llenguatge buit de tremp, realitat, correcció lingüística i versemblança. M'estic referint (els exemples són reals i textuals) als i les joves, al treball coordinat, transversal i en xarxa, a la ciutat de les persones, a l'estar treballant en el treball de camp en aquesta matèria i a tots i totes, en definitiva. Qui punyetes parla així? La meva mare, no. Ni la fornera, ni el cambrer, ni el lampista, ni la metgessa, ni el fuster. Ni segurament aquests mateixos regidorets s'expressen en aquests termes quan surten a fer una copa. És probable que només ho facin quan és hora de mirar i explicar el món a través del propi carnet...de militant.
El cagumcony? Res, una llicència ximple davant de tanta cosa anodina. Cal reivindicar les bondats socials i culturals del renec. És intercanviable, si volen, amb el cagumcollons, de sonoritat fins i tot més contundent.

(Publicat a EL 9 NOU, edició del Vallès Oriental, secció de Cultura, un divendres de setembre de 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada