divendres, 8 d’octubre de 2010

Oci edulcorat

El meu nom és Anna Ballbona i vaig participar en un procés participatiu que no va ser res més que una immaculada i transparent pèrdua de temps. I ara, alguns de vostès, solidàriament, haurien de respondre: «Hoooolaaaa, Aaannaaa!» Entre els ajuntaments s’ha estès la dèria de programar el que han convingut a anomenar processos participatius. Són una mena d’activitats no sé si plantejades per distreure la població de les seves terrenals preocupacions o com a invitació a enlairar debades la imaginació, per no anar enlloc. Exercici, aquest, que pot resultar alliberador si el practica un mateix amb convicció de Bartleby i per pròpia determinació, perdent-hi, en tot cas, els cèntims i les hores justes que vulgui. No és el mateix, però, quan aquest exercici el costeja el conjunt de la població, com és el cas, i el participant participatiu pateix, en paral·lel, l’emboscada per l’esquena que és, al capdavall, ser víctima d’una notable estafa de temps.
El pretext d’aquestes noves propostes d’oci –no és broma, hi ha ajuntaments que les col·loquen en els actes de la seva agenda cultural– sol ser una florida Agenda 21 del medi ambient, un projecte urbanístic polèmic que ha de deixar de ser polèmic o un pla general destinat a tenir un consens unànime. La cosa consisteix en reunir una colla de gent –la meitat dels quals seran indefectiblement d’un color o d’un altre–, i fer que imaginin un futur millor. Després, fer que proposin reptes i sinergies i projeccions encara més espectaculars. I després,encara, que concloguin unes generalitats que qualsevol podria signar a cegues i que poc tenen a veure amb el tema plantejat inicialment, que ja no recordo ben bé quin era.
Pot ser que sigui un acte de teràpia col·lectiva les virtuts del qual, modestament, encara no he sabut escatir. Però què volen que els digui? Jo em decanto per l’oci més ortodox. Prefereixo alguna de les variades fires que es fan arreu del país aquests dies abans de tornar a posar els peus en un procés participatiu. Diguin-me clàssica.

(Publicat a la revista-agenda cultural 30 Dies, cap al novembre del 2009)

1 comentari:

  1. Això dels processos parcitipatius és un joc ociós, diria que ostentós. De tant no fer res de profit, els ajuntaments s'avorreixen i per a matar el temps s'inventen collonades com aquests processos participatius. Avui amb el què ens en ha vingut al damunt, que no ni haurà ningú que ho arregli, ¿Com es pot esmerçar temps i diners en joguesques com aquestes?
    Patim de mala qualitat d'aliments i mala qualitat de polítics.

    Salut

    Francesc Cornadó

    ResponElimina