No estem de pretemporada, però entre les aturades de les lligues, els partits de seleccions i els partits que semblen de costellada, ho sembla.
Pretemporada
Els símils futbolístics em tenen fascinada. S'haurien de considerar un gènere més. Però si n'hi ha un que capta totes les meves reverències, aquest és el de la pretemporada. Com a període vital i també pels fets i escenificacions que tenen lloc en aquest lapse de temps on es posen a coure, al caliu, les il•lusions, reptes, promeses, grandiloqüències i fins i tot megalomanies del nou curs. Només cal fer un cop d'ull a totes les escenificacions teatrals –en algun cas, de vodevil de poca volada– que han farcit les presentacions d'estrelles futbolístiques de tots costats en les últimes setmanes. Gestos i paraules estudiats, però no per això, i en aquest punt del partit, menys previsibles, perceptiblement encarcarats i, si més no, desconstruïbles.
Pretemporada
Els símils futbolístics em tenen fascinada. S'haurien de considerar un gènere més. Però si n'hi ha un que capta totes les meves reverències, aquest és el de la pretemporada. Com a període vital i també pels fets i escenificacions que tenen lloc en aquest lapse de temps on es posen a coure, al caliu, les il•lusions, reptes, promeses, grandiloqüències i fins i tot megalomanies del nou curs. Només cal fer un cop d'ull a totes les escenificacions teatrals –en algun cas, de vodevil de poca volada– que han farcit les presentacions d'estrelles futbolístiques de tots costats en les últimes setmanes. Gestos i paraules estudiats, però no per això, i en aquest punt del partit, menys previsibles, perceptiblement encarcarats i, si més no, desconstruïbles.
Ja em diran si la mateixa vida, si la vida política o l'àmbit professional no estan carregats d'aquestes figures –gairebé retòriques– que el futbol amplifica, com totes les coses que toca. Fa anys, un jugador croat que no va triomfar al Madrid i que tampoc no ho faria amb el Barça, va protagonitzar un torneig Joan Gamper encisador. Una tècnica finíssima, un driblatge i un xut mai vistos. Però també unes cames fràgils i un cap tremoladís quan arribava el moment de la veritat. Aquest jugador era Robert Prosinecki. Qui se'n recorda ara? Certament, com la vida mateixa.
La pretemporada, els prolegòmens de l'inici d'alguna cosa, el preàmbul, l'espera del mític «aquest any, sí» que qui més qui menys busca augurar, és l'època on es coven d'una manera més vertiginosa totes les esperances, que després es poden enterrar a una velocitat igualment fulminant. No puc evitar un cert badall quan escolto els comentaris de rigor que eternament tornen per veure el futbol com només i res més que una indecència, com el malvat opi del poble i tota la resta de penjaments que hi poden suposar i afegir. Quan en realitat, ben llegides, com de fet s'han de llegir molts altres relats clàssics, en les històries del futbol s'hi troben un grapat de veritats de vida.
(La columna de la contraportada d'El Punt, publicada el 8 d'agost de 2009)
(La columna de la contraportada d'El Punt, publicada el 8 d'agost de 2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada