dimecres, 10 de novembre del 2010

La utilitat de la cosa

Una vegada, quan encara vivia a Montmeló, vaig sortir a córrer per la pista i bosc que transcorre entre el costat del riu i del polígon industrial del Circuit i vaig patir un ensurt pulmonar. Una ferum insuportable, procedent d'alguna fàbrica de la zona, va introduir-se a les meves vies respiratòries fins a provocar-me unes arcades monumentals, que de poc no hi quedo allà esterniada. Si hagués estat així, haguera quedat estesa en un espai protegit, que sempre deu tenir alguna cosa de més reconfortant. L'espai descrit figura dins el catàleg de béns protegits de Montmeló, com també hi figura, en competència directa, la masia de can Guitet. Una masia de la qual només queda una façana ruïnosa, plena d'herbams i pintades, isolada al costat del Circuit. Fa un temps, la masia va acollir una mena de discoteca.
Aquest catàleg de béns protegits també recull el turó de les Tres Creus, dit popularment “La Muntanyeta”, emblema d'aquest municipi vallesà que figura en el seu escut. Fa uns anys un incident amb els focs d'artifici d'una festa major la va mig socarrimar. Ara el pas del TAV l'ha escapçat ostensiblement d'una banda. En el nou escut es manté sencera, la Muntanyeta, i en canvi, el que s'ha escapçat de l'escut són les quatre barres, però això ja són figues d'un altre paner. És possible que la nova línia ferroviària hagués de passar forçosament just per allà, no ho dubto, però així potser no cal alimentar cap aparença de turonet protegit.
El catàleg en qüestió inclou molts altres elements perfectament cuidats i conservats -la descoberta del jaciment de Can Tacó en deu ser una mostra-, no cal que ningú monti en còl•lera. Ara, aquests tres exemples demostren les paradoxes d'eines que, en realitat, són una disfressa, una escafandra. El cas que relato segur que té el seus correlats en d'altres municipis vallesans. Algun altre em ve al cap, que ha basculat de la protecció ferríssima al tantsemenfotisme, o a l'inrevés. El sentiment de pertinença a un poble va lligat a la cura i al tracte que es dóna als seus elements patrimonials. L'oblit o la folklorització són vies equivocades. Si alguns dels seus elements tinguts per significatius estan a la intempèrie crua, desprotegits, sense interès ni pensament de donar-los a conèixer, quin sentit té que estiguin en un catàleg? És necessari? Perquè si no, posats a protegir i engruixir el catàleg, volen protegir els geranis de casa meva?



(Antic escut de l'Ajuntament de Montmeló, el que, de fet, apareix a la pàgina web a dia d'avui que he penjat aquest apunt)

(Article publicat al diari EL 9 NOU, un divendres 30 d'abril del 2010)

1 comentari:

  1. Hola, Anna. Ahir vaig anar a Can Guitet amb la meva dona i la meva filla. No hi havia estat mai, tot i que ho he vist de tota la vida, tant les restes de la masia com el bosquet, des de casa dels meus pares.
    És un espectacle desolador. I encara és més desolador pensar que la voracitat territorial de les nostres autoritats democràtiques i progressistes condemna aquestes engrunes de territori a morir engolides per l'asfalt i el ciment; en aquest cas, gràcies al flamant pla director del (ai uix) circuit.

    Hipòcrites i demagogs!

    Marià

    ResponElimina